Si ens deixàssim guiar per la toponímia podríem dir que pel poble de Sant Joan ja collien hortalissa molt abans de que hi arribassin els moros. Ho deim perquè a una de les seves possessions més importants li diuen senzillament Horta, i la menció d'aquesta alqueria al Llibre del Repartiment ("Alqueria Orta, vuit jovades, és d'algun parent d'en Rubert d'en Berenguer Belvey i d'en Guillem Robert") significa, al manco per alguns lingüistes, que es tracta d'un mossarabisme.
Però a més de la seva antigor d'aquest nom podríem destacar el joc que ha donat en la formació de derivats. No està establerta amb seguretat la relació però sembla lògic pensar que Hortella, una altra antiga possessió santjoanera, deriva d'Horta així com de Carrutxa derivà Carrutxella (l'actual Son Gual) per citar un cas del mateix terme.
Era un fet comú que una finca segregada, normalment de menor extensió que la matriu, formàs el seu nom afegint com a sufix un diminutiu: Albenya/Albenyeta, Alcanella/Alcanelleta, Gomera/Gomereta, Lassarell/Lasserelleta, Vallgonera/Vallgornereta...i així d'Horta sorgí Horteta, amb unes cases edificades al 1826 que cent anys després cridarien l'atenció d'Arthur Byne i Mildred Stapley en el seu pas per la carretera de Manacor.
El que ja no és tan freqüent que s'hagués de cercar un nou diminutiu per a una nova divisió, triant-se en aquesta ocasió Hortí. Ja tenim per tant Horta, Hortella, Horteta i Hortí. Però com la història de les finques a Mallorca és una història de divisions els noms continuaren i continuen multiplicant-se (Horteta des Rafal, Hortella Nou, Hortella de Can Mesquida, Hortella d'en Petrer, Hortella d'en Cotanet...) i recargolant-se en tautologies (Hort d'Horteta, Hort d'Hortella).
Però tornem al començament. Si els horts donaren nom a les terres per força hi havia d'haver aigua. Certament aquesta no faltava. A menys de cent metres de les cases tenim la font d'Horta, amb el seu pou mare i els seus trenta-cinc metres de galeria subterrània que evidencien que hi hagué un temps en què rajava amb abundància. A l'aigua de la font s'hi afegia l'aigua del torrent d'Horta, que fou emprada també per a fer funcionar l'únic molí d'aigua del terme, el molí d'en Capbaix o des Ferros.
No cal dir que avui font i molí resten en el més absolut oblit, condemnats a un enrunament segur.
Font d'Horta
Molí d'en Capbaix o des Ferros