L'olivera és, a Mallorca, l'arbre dels records. Literalment perquè la seva fusta ha estat emprada per a l'elaboració de millons d'objectes banals per al turisme de masses sota l'etiqueta de "Recuerdo de Mallorca". Figuradament perquè la seva longevitat mesurada en centúries els ha fet testimoni dels anhels d'unes quantes generacions de mallorquins i per això han estat interpelades pels poetes que volien saber "noves del temps enrera".

Per la seva fesomia enorme i torturada han estat descrites pels viatgers, retratades pels pintors i fotografiades fins al cansament. I com també passa amb les alzines els exemplars més notables han estat distingits amb un nom propi: s'Arxiduquesa (Miramar), sa Trona (Ca na Marca), na Capitana (Son Muntaner), sa Reina (Son Hortolà), na Flamarades (Son Brull, Pollença), es Camell (Cas Avinyons), sa Madona des Barranc (Barranc de Biniaraix), s'olivera des Quartó i s'olivera des Llençol (Son Claret), s'olivera d'en Rotget (Morneta), s'olivera de sa Serp i s'olivera de s'Alqueria Blanca (Bunyola)...

Però el que sembla etern pot revelar-se de sobte com efímer. Una cremada mal controlada a unes vinyes, una espurna estratègicament situada al cor de l'arbre i la soca més monstruosa serà devorada pel foc. Malhauradament és el que ha succeït aquest mes de març amb la conegudíssima olivera de Mortitx.

Serveixin les següents fotografies al manco per conservar el seu record.

 

Olivera de Mortitx

 

 

 

 

Segons el DCVB reben el nom d'olla una sèrie d'objectes o cavitats que per la seva forma o disposició són semblants a una olla de cuina. Entre la trentena de noms mallorquins que coneixem predomina el seu ús metafòric per a designar raconades litorals de forma redonenca. Hem de tenir en compte però que alguns d'aquests noms litorals poden també fer referència a cocons originats per l'erosió marina. És el cas del nom de la punta de ses Olles que trobam al sector des Puigderrós (marina de Llucmajor) i que s'ha transmès a la raconada veïna i al davallador emprat per accedir-hi.

Trobam s'Olla com a nom litoral a cala d'Or, al caló des Macs, al caló d'en Monjo, a l'illot des Malgrat, al nord de cala Rajada, a cala d'Egües (Andratx). Tenim també el racó de s'Olla (cala Varques), el racó o port de les Olles (Ternelles), la punta de ses Olles i el cul de ses Olles (Alcúdia). Singular és s'olla des Bastons (cala Màrmols), referit el determinat a les fustes tretes per la mar i acumulades a la costa, en opinió de Cosme Aguiló. Al caló des Macs santanyiner una balma alta i redonenca rep el nom de s'Olló per contraposició a la veïna s'Olla.

Però també rep el nom d'olla la cavitat principal d'un forn de calç i alguns topònims situats a l'interior poder fer referència a aquest element. És explícit en el nom s'Olla des forn de Calç que trobam al ponent del puig d'en Saragossa (Santa Ponça) però també podrien referir-se altres noms els situats a les comes (s'Olla de sa coma Clova) o a les marines (s'Olla a Son Mendívil).

Sense poder assegurar el referent que origina el determinant tenim la Terra de ses Olles (Menut), la cova de s'Olla (coma des Sellers, Andratx), el serral de ses Olles (Son Fortuny), el cingle de s'Olla (puig de Bàlitx) o el clot de s'Olla (Tofla).

És freqüent també trobar el nom com a sinònim de gorg o lloc on hi ha més profunditat en el curs d'un torrent i tenim així el gorg de s'Olla o s'Olla al torrent d'Almadrà, al torrent de na Móra i al torrent de Pareis. És precisament amb aquesta acepció on trobam el topònim més curiós d'avui. Els pagesos de la zona designen amb el nom de s'Olla Colera el gorg més pregon del torrent que solca el barranc de Son Cifre (Manacor) una de les branques que alimenta el torrent de na Borges.

Quan ens digueren el nom vàrem haver de recórrer de nou al DCVB per a saber que era una olla colera: vas gran, de terrissa, de forma semblant a una alfàbia però amb la boca més ampla i amb quatre anses que serveix per a posar-hi la llet destinat a fer formatge.

 

Olla

s'Olla (Capdepera)

 

A Mallorca hi ha a prop de 3.000 topònims que comencen amb la partícula Son, generada a partir de l'aglutinació de les paraules "Ço d'en" (Això d'en). Aquesta designació de les propietats s'introduí a finals del segle XV, si bé es popularitzà al segle XVI quan foren reprimits els alçaments populars de menestrals i pagesos i es reafirmà la propietat de les terres per part de les classes privilegiades.

El Mapa de Mallorca del Cardenal Despuig de 1784 és una bona mostra d'aquesta popularització ja que gairebé la mitat dels 1.780 noms de possessions consignats comencen amb la fórmula Son.

Son Armadans, Son Berga, Son Brondo, Son Cotoner, Son Moix, Son Morell, Son Pacs, Son Palou, Son Verí... no fan més que recordar els llinatges, molt sovint nobles, dels propietaris de les possessions d'aquell temps.  ja que es conservaren malgrat les posteriors compres i els lògics canvis en els noms dels nous posseïdors.

Amb posterioritat la partícula s'uní a malnoms o noms comuns (Son Indiot, Son Puput, Son Milana, Son Còdol, Son Naveta, Son Paparra...) arribant en alguns cas  a una gran vulgarització (Son Cul-enrere)

La popularització de la partícula ha donat lloc a l'aparició de formes curioses som el Son Durí que de fet és un Son Dur-hi en referència a una finca de migrada producció, on s'hi ha d'invertir més (s'hi hi ha de dur) més del que es treu d'ella. També hi ha la variant Son Gastar-hi. També tenim Son Rapinya, nom de la barriada de Palma (la possessió principal de la qual era Son Llull), i que pareix fer referència a l'abundància de robatoris.

Avui en dia, a part de designar moltes de les possessions, la partícula també forma part del nom de barris o nuclis de poblacio (Son Ferriol, Son Macià, Son Roca), de llogarets (Son Negre, Son Valls), de parcel.lacions rústiques (Son Ametler) o d'urbanitzacions costaneres (Son Serra de Marina).

Entre tots els topònims que comencen amb Son volem destacar aquí el de Son Oms. Aquesta antiga possessió del terme de Palma  situada al pla de Sant Jordi pareix abocada a una degradació continuada i constant. Als anys 70 fou destruït un importantíssim jaciment prehistòric (amb un poblat talaiòtic, un santuari, construccions pretalaiòtiques...)  amb motiu de la construcció de la segona pista de l'aeroport de Palma i foren ocupades bona part de les terres de la possessió.

A l'actualitat (any 2008) la torre de Son Oms,  de planta quadrada i protegida per nombroses disposicions (es tracta d'un Bé d'Interès Cultural), presenta un perill molt alt d'esbucament tal com han denunciat reiteradament el Grup per l'estudi per les fortificacions balears (GEFB) i l'Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA). Aquí teniu un exemple de la denúncia.

Malgrat la llei obliga als propietaris a fer-se càrrec del manteniment del patrimoni és de tots sabut que molt sovint no volen o no poden afrontar les elevades inversions que són necessàries i que cap institució (ajuntament, consell insular, govern)  exigeix aquesta obligació. El resultat: l'esbucament del bé protegit, inventariat, catalogat, inclòs a decrets o declaracions de BIC.

Tal vegada es tractaria de dedicar menys dobbers a les escultures de les rotondes i més dobbers a la restauració del patrimoni en perill...

ACTUALITZACIÓ (13 febrer 2010)

Finalment la torre medieval de Son Oms ha estat restaurada.  Escasses com són les bones notícies referides al patrimoni no podem deixar de celebrar aquesta necessària actuació i felicitar a la propietat i a les administracions implicades.

Torre de Son Oms restaurada

Torre de Son Oms (2010)

Torre de Son Oms

Torre de Son Oms (2008)

Detall de la torre de Son Oms

 

 

 

Avui en dia parlar de s'Observatori a Mallorca és parlar de l'Observatori Astronòmic, localitzat a Costitx i al qual és del tot recomanable una visita o millor encara realitzar-hi un curset d'iniciació a l'astronomia.

Però no és aquest l'observatori que avui ens interessa si no els registrats per la toponímia, que són al manco cinc. Per exemple a Calvià, devora el coll d'en Gorvió, hi ha el puig de s'Observatori. Tractant-se de Calvià és normal que l'edificació ja hagi desaparegut en aquest cas engolida per la construcció de l'hotel Galatzó. S'Observatori de ses Planes sí que hi és, a la mola que separa les valls del port des Canonge i de Banyalbufar. També permaneix el situat al cim d'en Coassa, just a tocar l'ermita de Betlem. Per trobar la resta de llocs referenciats hem de pegar un bot al migjorn, concretament en es Morràs que tanca la cala Figuera santanyinera i a la finca llucmajorera de s'Estelella, on dues edificacions costaneres són conegudes com es Observatoris.

Aquests observatoris foren construïts als anys quaranta del segle passat. La derrota de les potències de l'Eix a la segona guerra mundial significà el progressiu aïllament internacional del règim franquista, el qual fins i tot arribà a témer una invasió per part de tropes franco-britàniques. En conseqüència i per a rebutjar un  possible desembarcament naval es construïren els centenars de nius d'ametralladora que trobam per cales i badies. I per vigilar les incursions aèries enemigues es construí una xarxa de punts de vigilància situats a llocs estratègics.

Formaven part d'aquesta xarxa moltes de les antigues torres bastides als segles XVI, XVII i XVIII, emprades per a la vigilància per darrera vegada en la seva història, sovint adossant-hi una nova caseta per a l'estada dels soldats. Però també es construiren noves edificacions, com els observatoris mencionats i altres com els de la punta des Moro a cala Magraner o el de la punta des Bauç.

Quatre eren normalment els soldats que tenia al seu càrrec la vigilància d'aquests llocs, tasca que desenvolupaven com a part del seu servei militar a l'exèrcit de l'Aire. A la caseta hi tenien, entrant a la dreta, una cuina amb una foganya mentre que les lliteres es situaven a la part esquerra. Sempre un d'ells havia de permanèixer a la garita propera, vigilant el cel. Quan s'observava un avió era registrada la seva altura, la seva direcció i el seu model i aquestes dades eren comunicades als comandaments per ràdio o per via telefònica.

Sovint per ajudar a la identificació els principals avions de combat estaven representants a les parets. Aquests dibuixos s'han anat esborrant amb el pas del temps però encara podem identificar perfectament un Hawker Typhoon i un Heinkel He-112 a s'Observatori de ses Planes. En pitjor estat de conservació es manté a s'Observatori d'en Coassa un Republic P-47 Thunderbolt.

Pels impactes que presenta l'aparell podem afirmar que ja no li queda gaire per estavellar-se definitivament contra l'oblit.

 

Hawker "Typhoon" a s'Observatori de ses Planes

Foto: Fran Ramon

Republic P-47 "Thunderbolt" a s'Observatori d'en Coassa