La llengua catalana es troba molt afectada per l'adopció de nombrosos castellanismes i aquest fet es reflecteix també en els topònims de Mallorca. Alguns d'ells porten segles entre nosaltres, per exemple el Terreno que dona nom a una barriada de Ciutat, però el gruix principal s'origina en els segles XIX i XX.

En podem recordar alguns com el caló des Màrmols, camp des Xubasco, es Camposanto, canal Loco, clova de s'Aleman, es Fielato, es Minero, moleta des Vago, pedra des Coto, pi d'en Diego, rota des Cabo, tancat des Torero.

Els castellanismes són especialment nombrosos com a noms de propietats rústiques que fan referència a algun ofici o malnom: Son Blanco, Cas Busso, Cas Cabrero, Cas Carabinero, Son Còdol Negrito, Cas Curandero, Cas Cubano, es Domingos, hort d'en Sordo, hort des Marinero, Son Perro, Son Regalo, Cas Xileno, Cal Xino.

A aquest grup pertany la contrada que hem escollit per il.lustrar el present article. Als costers de la serra de Son Camps s'hi localitzen uns sementers amb una caseta enrunada i un pou. La que fou filla del conductor de la possessió de Son Camps a principis del segle XX, Magdalena Roca Ferrà, la descriví d'aquesta manera:

"Hi havia un lloquet, més amunt, amb aquella caseta que li deien Son Salero. Hi havia figueres, ametlers i oliveres; i una caseta amb cisterna."

 

NOTA: Salero és un malnom que es repeteix a altres topònims illencs. Per exemple a Sant Llorenç trobam el turó des Salero i el pi d'en Salero i a Son Macià (Manacor) hi ha el garrover des Salero o de Cas Salero.

 

Son Salero (Son Camps, Calvià)

Pou de Son Salero

 

Basta una ullada al mapa del cardenal Despuig (1784) per afirmar que antigament les possessions formaven bona part dels nodes principals de la xarxa viària de Mallorca.  Fora vila era un desert de població -res a veure amb l'actualitat- i les possessions constituïen els únics llocs habitats entre les viles i concentraven una important activitat econòmica, d'aquí les necessitats de comunicació.

La possessió de Solleric, situada a la part central de la serra de Tramuntana, n'és un exemple paradigmàtic ja que a través seu es canalitzaven les principals comunicacions d'Alaró amb la muntanya. En primer lloc el camí de Lluc, a través dels Tossals Verds i d'Almallutx. En segon lloc el camí de Sóller, a través de Coma-sema i el pas de na Maria. Finalment el camí que comunicava amb el llogaret d'Orient, a través del coll homònim.

D'aquest tres camins històrics avui el que es troba en pitjors condicions és el camí entre Orient i Solleric. Caigué a l'oblit una vegada fou construïda la nova carretera entre Alaró i Orient, a la dècada dels anys quaranta del segle XX. Des de llavors llargs trams de l'antic camí han estat privatitzats i fets desaparèixer pels propietaris colindants, un procés massa comú i que ha estat esperonejat per la passivitat dels Ajuntaments, en aquest cas els de Bunyola i d'Alaró.

Es conserva el tram que discorre entre Son Bernadàs Nou i Ca ses Bieles, on trobam la primera barrera. Fils-ferro i noves edificacions en dificulten el seu seguiment malgrat tractar-se d'un antic camí públic. Reapareix en el vessant oriental del coll d'Orient, baixant pel costat d'una font cap a l'hort de Solleric per acabar a les cases, en un altre tram privatitzat.

Però els problemes de pas en els camins no tenen res de novedós. Al Catàleg de camins del terme de Bunyola podem llegir com al 1773 es plantejà un pleit entre l'Ajuntament de Bunyola i Miquel de Vallès-Reus de Solleric i Orlandis (1723-1790), primer marquès de Solleric, perquè l'amo de la possessió impedia la lliure circulació pel camí d'Orient pretenent que els veïns accedissin al llogaret pel pas de s'Escaleta.

Res de nou sota el sol.

 

NOTA: Desconeixem l'origen del nom, compartit per una altra possessió de la marina de Llucmajor. En època islàmica rebia el nom de Xular segons mossèn Bartomeu Guasp qui aportà un document datat l'any 1300 segons el qual Pere Guitard, habitant d'Alaró, posseeix l'alqueria Xular "modo sarracenico, sed nunc modo christianico Soylerich que est in termino Canarosa in parroquia Santa Marie de Alorono inter podium de Alcatzena et podium de Alarono". Per altra banda la possessió de Son Burguet (Puigpnyent) era coneguda antigament com a Solleric Sobirà segons un document de 1284 aportat per Ramon Rosselló i Josep Segura.

 

Solleric (Alaró)

Antic camí d'Orient a Solleric

 

Es tracta segurament d'un dels noms més estrafolaris de la sèrie amb la que els promotors començaren a batejar les urbanitzacions que anaren impulsant a Mallorca a partir dels anys trenta del segle XX. En forma castellana com la major part d'aquests noms en aquest cas és especialment desconcertant la seva manca de significat aparent així com la manca de coherència entre l'article i el suposat adverbi anglès.

Designa un sector de la platja de Palma que es desenvolupà a mitjans dels anys cinquanta per iniciativa de l'industrial basc Luis Bejarano Murga, més conegut per ser el fabricant de les populars motos Lube i fundador del club del mateix nom. En el pla parcial d'ordenació dissenyat per l'arquitecte Rafael Llabrés Fuster es preveien 153 solars per a la construcció d'habitatges i d'establiments hotelers.

Segons la primera documentació d'aquest pla el nom que s'havia triat inicialment era el de urbanización "Pinomar" però acabà per imposar-se el de "Los Sometimes" sense que comptem amb cap explicació convincent dels motius d'aquest canvi. En una de les seves obres Josep Mascaró Pasarius es féu ressò d'una malidicència popular segons la qual Sometimes era el nom d'una de les primeres casetes que s'edificaren a la zona, amb anterioritat a l'execució de la urbanització. Aquesta casa situada lluny de les mirades indiscretes dels veïns de Ciutat hauria estat l'escenari dels encontres furtius de cap de setmana entre un regidor de l'Ajuntament de Palma i la seva querida.

És cert que la construcció d'edificacions a la zona ja havia començat als anys trenta, propiciada per la construcció de la carretera litoral que uní els nuclis de Can Pastilla i de s'Arenal de Llucmajor, situats als extrems del gran i aleshores desert arenal de Son Sunyer. No seria estrany que una de les noves cases fos construïda per un propietari estranger i fos batiada amb el nom de Sometimes. Los Sometimes seria així una espècie de referència dels urbanitzadors a les cases ja existents a la zona.

D'altra banda la història del regidor explicaria que els que coneixien l'origen del nom optassin en el seu moment per un prudent silenci. Des de sempre és sabut que enemistar-se amb les autoritats no pot dur res de bo.

 

Església de Sometimes

Antic hotel Acapulco, un dels més emblemàtics de la platja de Palma (Sometimes)

En el Llibre del Repartiment (1232) apareixen alguns topònims que semblen remetre a noms de sants (hagiotopònims). Trobam referències per exemple a les alqueries Sant Marti Labemraym i Sant Vicent, ambdues a Pollença,  les alqueries Santa Famia (actual Femenia) i Sant Maior al terme de les Muntanyes, l'alqueria Sant Martí a Petra,  el rafal Sancti Anni a Inca, el rafal Sant Esteve a Sineu i les alqueries Sancta Eulalia i Sent Laurenz (Son Llorenç) al terme de Ciutat.

La majoria d'autors han vist en aquests noms pervivències paleocristianes llevat d'alguna notable excepció com la de Guillem Rosselló Bordoy que proposa una etimologia no gaire convincent: segons aquest autor ens trobaríem davant derivats de la paraula àrab sanad que signfica costa o pujada.

Com a tants altres aspectes que féu notar per primera vegada fou el nostre cronista de referència, el manacorí Joan Binimelis, el primer que es referí a aquest grup de noms en la seva Història General (1595):

“En lo qual [Llibre del Repartiment] se troben noms y vocables imposats per los primers Christians en diversos llochs de la Illa com son Sant Martí de la  Cova en lo territori y terma de Alcudia y Sant Vicent en lo lloch y terma de Pollensa y Santa Ponsa en lo destricta y terma de Calvia y altres sens estos los quals trobaren ja los Moros imposats per los Christians qui primer que ells les havien subjugades y posehidas.”

Està clar que Binimelis tenia un interès especial en emfatitzar una suposada antigüetat del cristianisme a l'illa i que d'altra banda va afegir erròniament Santa Ponça, que de fet no apareix citada al Llibre del Repartiment sinó a les cròniques àrab i cristianes de la conquesta. Tant se val. Més enllà dels possibles errors continguts en la seva obra Binimelis sempre ens proporciona interessants informacions històriques i geogràfiques de la Mallorca del segle XVI. No debades l'hem aprofitat en els següents vint-i-nou articles de la present web:

Almallutx, Cala de Sant Jeroni, Can Bregat, Canaleta de Massanella, Cap Fabioler, Caseta dels Milicians, es Convent Vell, Cova d'en Pardines, ses Covetes, s'Esclop, ses Ferles, sa Fita del Ram, Font de Fartàritx, Font de Malany, Font de sa Roca, Font Saura, Font de Vàritx, sa Mata Escrita, Meravelles, Molins d'Almallutx, Musclo de les Cordes, Pas des Moros, Pòpia, Pou Sobirà, Puig des Corral des Moros, es Rajolí, es Refrescador, Torre Cega, Verger.



NOTA: Dia 12 de gener es compleix el quatre-cents aniversari de la mort del metge i capellà Joan Binimelis (1539-1616). Aprofitant l'efemèride i per tal de difondre la seva figura i la seva obra el Museu d'Història de Manacor ha organitzat  un cicle de conferències i una exposició que serà inaugurada el proper dia 6 de febrer. Hi quedau convidats.

 

« La cova de Sant Marti dins la qual està una iglésia ahont los habitadors de Alcúdia solen anar ab processons de la iglésia major, majorment per las necessidats de aygües. »

 

Fardells d'estupefaents surant a les aigües de Formentor o del port de Manacor evidencien que el contraban marítim segueix ben viu a Mallorca, especialment a l'estiu quan milers d'embarcacions arriben a les nostres costes. Lògicament han canviat els mètodes i els sistemes de distribució i definitivament han estat abandonats els nombrosos amagatalls costaners que foren utilitzats fins a mitjans del segle XX.

Aquests amagatalls eren coneguts amb el nom de secrets de contraban o simplement secrets i consistien en depòsits subterranis convenientment camuflats on les mercaderies eren emmagatzemades temporalment fins que es decidia la seva distribució cap els pobles de l'interior.

Els noms que coneixem d'aquests llocs es poden dividir en dos grups principals. Per un costat els que fan referència a l'indret on es troben. Tenim així noms com el secret de sa Pedrissa, secret de la pesquera del Gat, secret des Peix Menut i secret des Cavall, aquests dos darrers a la zona del port des Canonge. L'altra grup és el que fa referència a una persona concreta: secret d'en Cristino (sa Dragonera), secret d'en Cerdó (punta de s'Àguila). És ben probable que facin referència a contrabandistes com és el cas del secret d'en Marquès, escenari d'una tràgica història.

Queden altres noms que no podem classificar com el secret d'Alger (cingle de n'Amet), noms on l'amagatall és el determinant (comellar des Secrets, racó des Secret, turó des Secret) i finalment hauríem de fer referència al conjunt de secrets innominats que anam trobant al llarg dels itineraris costaners. N'és un exemple el que es situa a l'itinerari de la volta de la Guàrdia d'en Garrot (Mondragó)

A l'actualitat la major part de les bigues de fusta que sostenien el sostre dels amagatalls han cedit i els maressos que dissimulaven l'entrada han desaparegut. Així els antics secrets han quedat a la vista de l'observador atent.



NOTA: la construcció de secrets no es limitava a la línia costanera ja que també eren necessaris depòsits intermitjos situats a prop de les poblacions. És el cas de la cova de sa Palla, situada al barranc de Biniaraix que recentment ens ha mostrat en Tomàs Mut en aquest article.

 

 

Secret de contraban