Després de tres anys de feina i de les peripècies inherents a aconseguir la publicació d'un llibre ja tenim a les mans l'obra de Tomàs Mut sobre els secrets de contraban a Mallorca que duu per títol : Al·lots, avui hi ha festa !

En ella l'autor ens introdueix en l'hermètic món dels contrabandistes d'una època (1930-1960) de la qual encara ha pogut arreplegar nombrosos testimonis directes fins arribar al nombre de 37 entrevistats. El treball de camp també ha estat intens i han estat 134 els amagatalls visitats, xifra que ha permès establir-ne algunes classificacions a partir del seu grau d'elaboració o de la seva situació sobre el terreny. No menys important ha estat la feina de llegir tota quanta bibliografia o paper queia a les seves mans sobre el tema contrabandístic a Mallorca el qual ja suma un bon grapat d'obres.

Però potser el major mèrit de l'obra sigui el que Tomàs hagi aconseguit que un important nombre de persones hagin volgut compartit les experiències que visqueren en un temps en el qual es trobaven fora de la llei. Entre tots ells destaca el cas de Pau Tomàs, experimentat constructor de secrets a quí Tomàs Mut sovint es refereix com el seu secreter particular.

El resultat de tota aquesta feina és un document únic i excepcional que val la pena llegir.


NOTA:  el llibre serà presentat a Palma el proper divendres dia 3 de novembre. L'acte tendrà lloc a Can Alcover - Espai de cultura de Palma a les 19’30 hores i serà presentat per Joan Carles Palos.

 

Secrets a sa Dragonera

 

La llengua catalana es troba molt afectada per l'adopció de nombrosos castellanismes i aquest fet es reflecteix també en els topònims de Mallorca. Alguns d'ells porten segles entre nosaltres, per exemple el Terreno que dona nom a una barriada de Ciutat, però el gruix principal s'origina en els segles XIX i XX.

En podem recordar alguns com el caló des Màrmols, camp des Xubasco, es Camposanto, canal Loco, clova de s'Aleman, es Fielato, es Minero, moleta des Vago, pedra des Coto, pi d'en Diego, rota des Cabo, tancat des Torero.

Els castellanismes són especialment nombrosos com a noms de propietats rústiques que fan referència a algun ofici o malnom: Son Blanco, Cas Busso, Cas Cabrero, Cas Carabinero, Son Còdol Negrito, Cas Curandero, Cas Cubano, es Domingos, hort d'en Sordo, hort des Marinero, Son Perro, Son Regalo, Cas Xileno, Cal Xino.

A aquest grup pertany la contrada que hem escollit per il.lustrar el present article. Als costers de la serra de Son Camps s'hi localitzen uns sementers amb una caseta enrunada i un pou. La que fou filla del conductor de la possessió de Son Camps a principis del segle XX, Magdalena Roca Ferrà, la descriví d'aquesta manera:

"Hi havia un lloquet, més amunt, amb aquella caseta que li deien Son Salero. Hi havia figueres, ametlers i oliveres; i una caseta amb cisterna."

 

NOTA: Salero és un malnom que es repeteix a altres topònims illencs. Per exemple a Sant Llorenç trobam el turó des Salero i el pi d'en Salero i a Son Macià (Manacor) hi ha el garrover des Salero o de Cas Salero.

 

Son Salero (Son Camps, Calvià)

Pou de Son Salero

 

Basta una ullada al mapa del cardenal Despuig (1784) per afirmar que antigament les possessions formaven bona part dels nodes principals de la xarxa viària de Mallorca.  Fora vila era un desert de població -res a veure amb l'actualitat- i les possessions constituïen els únics llocs habitats entre les viles i concentraven una important activitat econòmica, d'aquí les necessitats de comunicació.

La possessió de Solleric, situada a la part central de la serra de Tramuntana, n'és un exemple paradigmàtic ja que a través seu es canalitzaven les principals comunicacions d'Alaró amb la muntanya. En primer lloc el camí de Lluc, a través dels Tossals Verds i d'Almallutx. En segon lloc el camí de Sóller, a través de Coma-sema i el pas de na Maria. Finalment el camí que comunicava amb el llogaret d'Orient, a través del coll homònim.

D'aquest tres camins històrics avui el que es troba en pitjors condicions és el camí entre Orient i Solleric. Caigué a l'oblit una vegada fou construïda la nova carretera entre Alaró i Orient, a la dècada dels anys quaranta del segle XX. Des de llavors llargs trams de l'antic camí han estat privatitzats i fets desaparèixer pels propietaris colindants, un procés massa comú i que ha estat esperonejat per la passivitat dels Ajuntaments, en aquest cas els de Bunyola i d'Alaró.

Es conserva el tram que discorre entre Son Bernadàs Nou i Ca ses Bieles, on trobam la primera barrera. Fils-ferro i noves edificacions en dificulten el seu seguiment malgrat tractar-se d'un antic camí públic. Reapareix en el vessant oriental del coll d'Orient, baixant pel costat d'una font cap a l'hort de Solleric per acabar a les cases, en un altre tram privatitzat.

Però els problemes de pas en els camins no tenen res de novedós. Al Catàleg de camins del terme de Bunyola podem llegir com al 1773 es plantejà un pleit entre l'Ajuntament de Bunyola i Miquel de Vallès-Reus de Solleric i Orlandis (1723-1790), primer marquès de Solleric, perquè l'amo de la possessió impedia la lliure circulació pel camí d'Orient pretenent que els veïns accedissin al llogaret pel pas de s'Escaleta.

Res de nou sota el sol.

 

NOTA: Desconeixem l'origen del nom, compartit per una altra possessió de la marina de Llucmajor. En època islàmica rebia el nom de Xular segons mossèn Bartomeu Guasp qui aportà un document datat l'any 1300 segons el qual Pere Guitard, habitant d'Alaró, posseeix l'alqueria Xular "modo sarracenico, sed nunc modo christianico Soylerich que est in termino Canarosa in parroquia Santa Marie de Alorono inter podium de Alcatzena et podium de Alarono". Per altra banda la possessió de Son Burguet (Puigpnyent) era coneguda antigament com a Solleric Sobirà segons un document de 1284 aportat per Ramon Rosselló i Josep Segura.

 

Solleric (Alaró)

Antic camí d'Orient a Solleric

 

Els supernins no eren uns nins dotats de poders extraordinaris com podria parèixer. Els supernins eren els antics habitadors de la vall de Superna (Puigpunyent). Jurisdiccionalment formaven part de les terres del Pariatge mentre que la prestació d'armes i els alous corresponien a la baronia de Bunyolí. Administrativament Superna depèn de Puigpunyent però sempre ha tengut una estreta relació amb el municipi d'Esporles, degut a les millors comunicacions amb aquest.

Llegim a la Història de Puigpunyent de Rosselló i Segura que a l'edat mitjana els supernins eren requerits per anar a defensar la costa de Banyalbufar, la d'Estellencs i fins i tot la d'Andratx, destí aquest darrer que motivà la seva protesta perquè ho consideraven massa lluny.

Segons la Història de Joan Binimelis al 1595 Superna tenia sis cases o alqueries. El principal nucli de població és situà a l'entorn del Rafal de Superna (actual Cas Metge) i les principals possessions de la vall foren i són Son Balaguer, sa Campaneta, Son Nadal, Son Noguera i Son Vic. El cardenal Despuig (1785) incorporà en el seu mapa noms com els Obacs, Ca n'Arbós (actual Can Poma), So na Jaume, l'Arca, Camp Redó, Son Noguereta, Son Canyelles (actual Son Fava) i el coll dels Cards.

La població de Superna mai va superar el d'un grapat de propietats i per això el seu gentilici (superní, supernina) acabà per desaparèixer.


NOTA: Superna és un topònim ben antic que apareix ja al còdex àrab del Llibre del Repartiment (1232) amb la forma ṣ-bârna. Llegim el seu significat a l'Onomasticon: "(Vallis) superna = "superior" "de dalt". Transmès pel mossàrab, que conservava sordes les oclusives entre vocals".

 

Superna des dels puntals de Son Fortesa

Superna des de la fita del Ram

En el Llibre del Repartiment (1232) apareixen alguns topònims que semblen remetre a noms de sants (hagiotopònims). Trobam referències per exemple a les alqueries Sant Marti Labemraym i Sant Vicent, ambdues a Pollença,  les alqueries Santa Famia (actual Femenia) i Sant Maior al terme de les Muntanyes, l'alqueria Sant Martí a Petra,  el rafal Sancti Anni a Inca, el rafal Sant Esteve a Sineu i les alqueries Sancta Eulalia i Sent Laurenz (Son Llorenç) al terme de Ciutat.

La majoria d'autors han vist en aquests noms pervivències paleocristianes llevat d'alguna notable excepció com la de Guillem Rosselló Bordoy que proposa una etimologia no gaire convincent: segons aquest autor ens trobaríem davant derivats de la paraula àrab sanad que signfica costa o pujada.

Com a tants altres aspectes que féu notar per primera vegada fou el nostre cronista de referència, el manacorí Joan Binimelis, el primer que es referí a aquest grup de noms en la seva Història General (1595):

“En lo qual [Llibre del Repartiment] se troben noms y vocables imposats per los primers Christians en diversos llochs de la Illa com son Sant Martí de la  Cova en lo territori y terma de Alcudia y Sant Vicent en lo lloch y terma de Pollensa y Santa Ponsa en lo destricta y terma de Calvia y altres sens estos los quals trobaren ja los Moros imposats per los Christians qui primer que ells les havien subjugades y posehidas.”

Està clar que Binimelis tenia un interès especial en emfatitzar una suposada antigüetat del cristianisme a l'illa i que d'altra banda va afegir erròniament Santa Ponça, que de fet no apareix citada al Llibre del Repartiment sinó a les cròniques àrab i cristianes de la conquesta. Tant se val. Més enllà dels possibles errors continguts en la seva obra Binimelis sempre ens proporciona interessants informacions històriques i geogràfiques de la Mallorca del segle XVI. No debades l'hem aprofitat en els següents vint-i-nou articles de la present web:

Almallutx, Cala de Sant Jeroni, Can Bregat, Canaleta de Massanella, Cap Fabioler, Caseta dels Milicians, es Convent Vell, Cova d'en Pardines, ses Covetes, s'Esclop, ses Ferles, sa Fita del Ram, Font de Fartàritx, Font de Malany, Font de sa Roca, Font Saura, Font de Vàritx, sa Mata Escrita, Meravelles, Molins d'Almallutx, Musclo de les Cordes, Pas des Moros, Pòpia, Pou Sobirà, Puig des Corral des Moros, es Rajolí, es Refrescador, Torre Cega, Verger.



NOTA: Dia 12 de gener es compleix el quatre-cents aniversari de la mort del metge i capellà Joan Binimelis (1539-1616). Aprofitant l'efemèride i per tal de difondre la seva figura i la seva obra el Museu d'Història de Manacor ha organitzat  un cicle de conferències i una exposició que serà inaugurada el proper dia 6 de febrer. Hi quedau convidats.

 

« La cova de Sant Marti dins la qual està una iglésia ahont los habitadors de Alcúdia solen anar ab processons de la iglésia major, majorment per las necessidats de aygües. »