Relictes, en diuen els botànics de les plantes pròpies de climes diferents al que actualment regeix a Mallorca i que per això només sobreviuen  a l'illa a llocs on es donen unes condicions molt especials de temperatura i humitat. No són molt abundants en nombre d'exemplars ni ocupen extensions importants i per aquest motiu són escassos els fitotopònims que han generat. Així entre els noms de lloc no apareix per exemple cap referència al rotaboc, ni a l'arbre de visc i la pomera borda tans sols ha aparegut recentment de la ma de la prolífica neotoponímia muntanyera en forma de pas (pas de sa Pomera Borda).

Hi ha una notable excepció ja que a un arbre relicte deu el seu nom la màxima elevació (1.064 metres) del triangle de la Serra situat entre Valldemossa, Deià i Sóller, coneguda simplement com es Teix. Que un arbre donàs nom al puig ens fa pensar en l'existència d'un exemplar de dimensions extraordinàries, de l'estil del que es troba al jardí de sa Granja d'Esporles.

La vistositat del teix i el seu fullatge verd fosc provocà que servís per anomenar al manco dos indrets més de la Serra, gairebé als extrems de la seva distribució geogràfica. Pel nordest la serra des Teix o des Teixos que forma part del massís del Massanella i pel sudoest es comellar des Teixos o simplement es Teixos a la mola de Planícia. En aquest cas el que es destaca en el nom és la presència d'un conjunt d'individus notable.

Això era abans, quan els teixos tenien l'entitat suficient com per designar els llocs. Ara seria més difícil ja que predominen els exemplars de port arbustiu, malmesos per les dents de les cabres. Tanta sort que encara podem admirar en el seu medi un arbre ben esponerós i de fàcil accés. No ha generat cap topònim que s'hagi plasmat sobre una cartografia però la seva resistència i elegància bé s'ho mereix: el teix de sa coma Fosca, no lluny de la font Subauma.

 

Teix de sa coma Fosca
Teix, detall del tronc
Teix, detall de la fulla