Verd, blau, blanc, roig....són els colors predominants en la paleta de la toponímia de Mallorca.
Altres colors només apareixen de manera testimonial, per exemple, el groc. Si deixam de banda els malnoms (Can Groc) i els noms de sementers (na Groga) apareix en un sol topònim, insegur, compartit i sense continuïtat. Mascaró Passarius registrà al seu Mapa General els noms de caló Groc, caló de ses Punxes o caló de sa Partió per a designar una caleta situada entre cala Blava i el cap Enderrocat. Anys després els informants d'en Cosme Aguiló manifestaven coneixer-lo com es caló, es calonet o es racó de Can Mercadal.
I aquesta escassa representació no serà perquè el groc sigui un color absent del paisatge, com podem comprovar ara que ha arribat la primavera i l'esplet de les flors. Per exemple passejar aquest mes d'abril a prop d'un argelagar és tota una experiència pels sentits de la vista i de l'olfacte, i si ens acostam massa, pel sentit del tacte.
Serà aquest el motiu de què el fitònim sigui tan comú ?: s'Argelagar, s'Argelaga, argelagar des Pagos, camí de s'Argelagar, coll de s'Argelagar, puig de s'Argelagar, racó de s'Argelagar, torrent de s'Argelagar, costa de ses Argelagues, rota de ses Argelagues....
