El sentiment paralitzant de la por té tres profundes arrels que el nodreixen i el reforcen: la malaltia, la locura i la mort. Impregnant tots els aspectes de la vida no és estrany que en ocasions també s'hagi associat a llocs concrets, especialment a edificacions.

Així en els relats fantàstics trobam cases on es senten veus, rossegades de cadenes, trencadisses de plats i olles, on els mobles es mouen, on ningú hi gosa dormir llevat dels més valents que ho afronten com un repte. En les rondalles recollides per l'Arxiduc s'esmenta la por de Conques, la por del Rafal de Planícia i la por de s'Albufera. Mossèn Alcover hi afegeix la por de Son Fortesa -en el final moralitzant resulta ser un simple moix-, la por de Son Cotoner o la por des Putxet.

A la realitat les cases que concentren els mals averanys han estat escenari de crims o altres esdeveniments tràgics que han marcat les parets, al manco les de la memòria col.lectiva. A qualsevol poble trobareu cases d'aquest tipus.

Amb la categoria de topònim sabem de dos llocs que comparteixen el determinant de la por malgrat divergir en el seu destí:

Ca sa Por és una propietat que gaudeix d'una nova oportunitat, rehabilitada i habitada de nou, malgrat la seva localització en principi poc propícia, davant del cementeri de Binissalem.

L'altre representa el triomf de la maldició, la condemna inapelable a la desaparició. No hi ha redempció possible per les parets que resten dempeus enmig del pinar i que un temps pertanyeren a un ric i bell casal, com ens indiquen els esplandits i les proporcions de les seves elegants finestres emmarcades en marès. No sabem que fou el que motivà la denominació del lloc però el cert és que ningú s'atreví a continuar habitant la casa.

Davant la curiositat infantil sobre el motiu d'aquell abandó les padrines llucmajoreres responien amb un simple nom, ben poc tranquil.litzador: és sa casa de sa Por !

 

Casa de sa Por

Casa de sa Por (Llucmajor)