La transformació inherent a la transmissió oral dels noms de lloc en ocasions du aparellada la pèrdua del seu significat. Es el cas del nostre nom d'avui, la Malè, opac per a la majoria d'excursionistes que visiten la plàcida plana. No passa el mateix amb els historiadors que han documentat les primeres referències medievals a aquestes terres poc productives de la finca d'Ariant, la qual apareix en els vells papers sota la seva forma original i transparent: la Malesa.
Per aquest topònim Joan Coromines (DECat) recollí dues accepcions principals, de distribució geogràfica diferent: al nord del Principat i als Pirineus s'empra en el sentit de terreny estimbat, amb aspres pendents rocosos. En canvi a València i fins a les terres del nord de l'Ebre designa terrenys amb vegetació espessa.
No sabem quina és l'accepció corresponent al nostre nom però si recorrem la zona deixant de banda els camins principals (el del Rafal d'Ariant pel pla de les Vergues i el pla de les Egües o el que comunica Ariant amb Mortitx pel pas del Garrover) potser ens decantem ràpidament pel domini septentrional.
Hi ha altres topònims afectats pel fenòmen de l'el.lisió o caiguda de l'esa intervocàlica com per exemple Son Fortè (Son Fortesa), sa Devè (sa Devesa), la Clo (la Closa), Son Manrè (Son Manresa) o sa Resclò (sa Resclosa). El nom s'escriu amb la forma el.lidida o amb la forma normativa en funció de la seva singularitat, però ara ja esteim entrant a terrenys acadèmics, a vegades més difícils de transitar que els reals.
ACTUALITZACIÓ (12/04/22): La Malè (antigament la Malea o la Malesa) fou un rafal o alqueria que després de la conquesta entrà a l'òrbita de Mortitx, juntament amb Sant Maior, de 6 jovades, i Hyaxbar Abiniaix, de 2 jovades. Apareix documentat al 1307 quan Raimon Cerdà i la seva dona Dulcia el donaren a Gisbert Porquer, amb un cens anual de blat a Jaume de Bisquerra, i un morabatí d'or a pagar al Temple per Pasqua.
Al segle XVI ja havia passat a dependre d'Ariant i un document aportat per Rafael Juan explicava com havia succeït el canvi:
1551-1553 Record sia en el Col·legi de Lluc que en Joan Martorell senyor de Ariant ha trobat ab unas cartas com lo rafal quis diu de les Meleses, es del terma de Lluc y per conseguent la primitia era de Lluc y no de Pollensa y a les Malesas lla hoc encara paren les cases derrocades. També Maleses es del dit terma lo dit rafal de les Maleses que es alli prop de mar ja les dites Malesas ha hoc hon se mostren encara ses cases derrocades. Era tot de Mortig -qui es de dita parrochia (de Lluch) en la qual possessio de Mortig havia dos germans y lo hun des dos hague per la part qui li tocave lo dit rafal y las Malesas y ultra aquestes terres compra Ariant quie es del terma de Pollensa, y l'altra germa resta senyor de la dita possessio de Mortig, levat lo dit rafal de les Malesas.
NOTA: la donació de la Malè de 1307 apareix al treball de RODRÍGUEZ CARREÑO, Àngel Maria (2000): El Territori de Pollença sota l'ordre del Temple (1298-1304).
la Malè