Un hivern més fred i plujós de l'habitual ha deixat pas a un domini absolut del verd en el paisatge de Mallorca. Aquest fet es fa palès sobretot si contemplam l'illa des d'un avió i ens porta avui a gratar la relació d'aquest color amb la toponímia.
Podem dir que no és tan freqüent com podria fer pensar la seva aclaparadora presència visual. Els topònims més comuns són els que indiquen una tonalitat diferent a la de l'entorn, com per exemple un verd més intens resultat de variacions en les condicions de sòl o d'orientació. Així trobam fins a vuit indrets denominats es Cingle Verd i tres muntanyes anomenades es puig Verd. La denominació des Tossals Verds per a la tercera muntanya més alta de la Serra no pot ser més adient ja que la seva verdor contrasta amb el gris dels massissos calcaris propers, sobretot si la contemplam des del Raiguer. De la documentació històrica sobresurt una font Verda, documentada al segle XVIII a la possessió de Son Moro (Sant Llorenç des Cardassar).
Trobam també alguns topònims formats amb derivats: sa costa de ses Verdors (sa Calobra) o es camp Verdal. D'altra banda alguns verds no es relacionen amb el color sinó amb llinatges que han estat feminitzats. És el cas de sa Salaverda sollerica o de sa Vallverda calvianera.
El verd constituïa el determinant de dos elements patrimonials ja desapareguts. Creu Verda era anomenada la tercera de les set creus que acompanyaren durant segles als peregrins que feien el camí de Caimari a Lluc. Ben lluents degueren ser els tancaments que donaren nom a ses Finestres Verdes,antiga possessió de l'horta de Llevant, situada a prop de la creu de Pedra Marbre, entreforc dels camins de Llucmajor i des coll d'en Rabassa pel Portitxol (actual cantonada dels carrers Lima i Manuel Azaña).
Tornant al paisatge d'aquests dies, cal no badar. Aprofitem per omplir la mirada amb tots els verds de l'illa ara que encara podem. Facem via, no gaire lluny ja aguaita el groc.
Domini del verd al paisatge de Mallorca