La celebració comença amb l'obertura d'una botella de Son Bordils Cabernet Sauvignon 2004. No estava previst però la seva etiqueta ens porta novament a transitar pels viaranys de la història. Hi llegim:

La finca de Son Bordils és una històrica propietat d'Inca fundada al 1433 per Joan Bordils i Pont. En la segona mitat del segle XIV, és a dir, abans de la seva fundació, en les seves terres ja es conrava la vinya i es sap que a mitjans del segle XV la finca ja elaborava el seu propi vi perquè durant la revolta forana (1450-52), la finca fou saquejada de 45 càrregues de vi per part dels forans, uns 50.000 litres. L'època de major esplendor de la finca fou la segona mitat del segle XIX, quan era un dels majors productors vitinícoles del terme d'Inca.

Acabat el primer tassó de vi negre les esbucades cases de Son Bordils han recuperat el seu esplendor vuitcentista. Un tragí de gent entra i surt del magestuós celler de sis voltes d'aresta sobre pilars octogonals i tres cups de pedra viva. És temps de verema i les tasques es multipliquen: trepitjar el raïms, premsar el most, encubar el vi per a la seva fermentació, depositar-lo a les bótes congrenyades....

El segon tassó ens transporta a les finques d'Albarca i es Cosconar, posseïdes durant quatre segles (XV-XIX) pels membres d'una segona branca familiar dels Bordils. Podem inclús destriar la columna de corsaris que han desembarcat a cala Codolar amb l'objectiu de saquejar el monestir de Lluc. No ho aconseguiran però el dia 11 d'octubre de 1557 s'estén la devastació per les terres del clot d'Albarca. Resulta mort el senyor Pere Joan de Bordils i Abelló, mentre que la seva dona, Joana de Puigdorfila, és captivada.

Amb el tercer tassó ja creim en els miracles. Afirmam que fou la intervenció de la Verge de Lluc la que salvà a un home de fer-se trossos quan va caure de les penyes del morrillo d'en Bordils, la que el conduí a terra ferma malgrat no sabia nedar i la que li donà la força necessària per resistir damunt una roca durant dos dies i una nit fins que fou rescatat per una barca feta amb feixos de canya que havia partit del port de Sóller. L'home en qüestió era el fill del talaier de la torre de Lluc, qui va caure un dia del mes de juliol de 1626 quan es dedicava a collir fonoll marí, i el portentós succés fou registrat al Llibre de la invenció i miracles de la prodigiosa figura de Nostra Senyora de Lluc, editat al 1684.

Un darrer glop i tot dóna voltes, i el món és perfecte.

 

Son Bordils

Celler de Son Bordils


Morro de sa torre de Lluc o morrillo d'en Bordils