Per damunt dels 800 metres, a cavall entre Esporles i Puigpunyent, s'aixeca una gran mola coberta d'un espès alzinar. Na Ferrana li deien abans, seguint l'antiga costum de feminitzar els noms de les muntanyes, de les puntes o de les fonts a partir del llinatge de la família propietària. Aquí foren els senyors de Son Ferrà els qui donaren nom a la mola, així com els Burguès de Bendinat deixaren la seva imprompta en la serra de na Burguesa.

Ara na Ferrana ha deicagut, reculant davant la puixança i popularitat d'un altre dels noms de la muntanya: sa Fita del Ram. La primera part del nom fa referència a la seva funció com a partió de les terres de quatre finques que s'estenen per dos termes: es Verger, sa Casa Nova de Son Ferrà, Son Vic (Esporles) i Son Noguera (Puigpunyent).

Però i el determinant del nom ? Què hi pinta un ram dalt de la mola ? El significat que tenien Els rams de la toponímia el descobrirem en l'article de Francesc Canuto i Bauzà que trobareu aquí. En resum els talaiers i les guardes de la costa s'ajudaven de feixos i branques per a transmetre les senyals convingudes a les poblacions properes, ja fos deixant el ram penjat d'una corda a la torre com a símbol de què no hi havia perill a la costa o emprant-lo per a senyalar el lloc al qual s'acostaven els corsaris.

Una mostra d'aquest darrer ús ens la ofereix l'historiador manacorí Joan Baptista Binimelis. Com en tantes altres ocasions recorrem a la seva Història General del Regne de Mallorca de 1595, en la qual ens explica que abans d'edificar-se la torre del port de Manacor era costum establir una guarda sobre el puig de So na Moixa que alertava als manacorins en cas de perill.

Abans que fos edificada aquesta torre de cala Manacor servia de talaia una muntanya que avui anomenam la Talaia de la Marineta que es descobreix bé de la Vila. I quan hi ha corsaris a prop de la costa posen els de la Vila una guarda dalt d'aquesta muntanya. I si els corsaris estan a cala Magraner la guarda inclina el rama la part de la cala i si estan a cala Varques fa el mateix i així com també si estan a la cala de Manacor, tot lo qual marinatge veuen i descobreixen des de la Vila.

Però tornem a sa Fita del Ram. Hem de suposar per tant que aquesta muntanya formava part d'un sistema de vigilància ? En contra d'aquesta hipòtesi juga la seva altura i la seva situació lluny de la costa i el fet de l'existència del sistema d'avisos a través de les talaies costaneres. A favor tenim que la seva posició intermitja asseguraria un ràpida comunicació a Ciutat dels perills avistats a la mar d'Estellencs o de Banyalbufar.

Potser també què el ramatge del bosc ens hagi fet errar el camí i el nom simplement rememori algun esdeveniment que succeí el dissabte o el diumenge del Ram, per exemple. De fet la fita que divideix les propietats es troba al coll que separa els dos cims de la muntanya, un lloc fosc i tapat pel fullatge, un indret en el qual un talaier hi té realment ben poques feines.

ACTUALITZACIÓ (31/12/2010): La publicació d'aquest article ha estat objecte de debat per part d'un grup de tertulians esporlerins que han fet dues aportacions ben interessants. La primera és que ocasionalment la col.locació d'un ram servia també per a senyalar les partions entre les finques. La segona és que la fita que dóna nom a la muntanya existeix, però no es troba al coll entre els cims com apareix al cadastre si no al penyal que constitueix el cim de tramuntana, des d'on es domina un ample horitzó. Al costat de la confluència de les parets seques (ses Tres Parets) es pot observar picada a la pedra un fita de forma rectangular, de dos pams de llargària per un pam i mig d'amplària. Al centre de la fita hi ha un forat de cinc centímetres de diàmetre i un pam de fondària. Podria aquest forat haver estat emprat per aguantar un pal, una bandera o un ram ?

Sense donar el tema per tancat ja que encara no sabem quin és el significat del nostre ram podem extreure d'aquest cas les següents conclusions:

-Quan l'etimologia d'un topònim és dubtosa visitar el lloc referenciat pel nom esdevé una condició irrenunciable.

-El cadastre és una xapussa de la qual no ens podem fiar.

-El cim que popularment anomenam sa Fita del Ram, el més alt i on s'hi localitza un vèrtex geodèsic, no és sa Fita del Ram.

-L'autèntica Fita del Ram, el lloc on segons les llegendes esporlerines es reunien els senyors de les finques estant cadascún dintre de la seva com en el cas del Galatzó, és el cim secundari, de menor altura i situat al nord de l'anterior.

-En aquest lloc un talaier hi tenia totes les feines del món, ja que és un lloc estratègic des del qual es dominen àmpliament els vessants de Ciutat, d'Esporles i de Tramuntana.

sa Fita del Ram

Confluència de les partions a sa Fita del Ram (ses Tres Parets)

Fita de sa Fita del Ram