Si introduim el topònim telegraf al cercador tot d'una intuirem una línia que creua l'illa d'oest a est i que pareix dirigir-se cap a Menorca. Intrigat per l'origen d'aquesta sèrie de noms he trobat la resposta a una obra fonamental per a la història de Mallorca: el Die Balearen de s'Arxiduc Lluís Salvador.

Es tracta de la pervivència en la toponímia d'estacions telegràfiques d'ús militar que s'empraven per comunicar s'Almudaina (Palma) amb la Mola (Maó). A l'any 1851 l'exèrcit montà un sistema de telegrafia òptica que comunicava la Torre de s'Àngel amb la Torre d'en Pau (situada a una distància de 4,5 quilómetres) i aquesta amb  el santuari de Cura (a una distància de 20 quilómetres). La propera estació es situava al massís de Calicant (a 30 quilómetres) i la darrera de l'illa de Mallorca era la de la Talaia de Son Jaumell (a 19 quilómetres).

A cada estació estava adscrit un cabo i tres soldats. El sistema, molt depenent de les condicions atmosfèriques, quedà ràpidament en desús degut al desenvolupament de la telegrafia per cable. Trobareu més informació en aquest wiki.

s'Almudaina, primera estació de la xarxa de telegrafia òptica

Torre d'en Pau

Restes de la caseta des Telègraf (Calicant)

Talaia de Son Jaumell, darrera estació de la xarxa telegràfica a Mallorca

Telegraf òptic de Cura. Gravat de l'Arxiduc Lluís Salvador. Die Balearen