De com una rateta donà nom a una muntanya podria ser el títol d'una rondalla. Ningú sap quan ni perquè es va canviar el nom de l'emblemàtica serra que fa de partió entre les finques de Cúber i de Coma-sema. Sabem pel pare Rafel Juan que era designada com a na Franquesa o sa Franquesa al manco des del segle XIV. Així en aquest segle Francesc Baldrich poseïa tres peces de terra a Almallutx que feien partió amb el prat de Cúber, la serra entre Almallutx i Son Torrella i la Franquesa de Bernat Malferit.

Durant segles na Franquesa fou el nom de la muntanya que podia ascendir-se amb comoditat gràcies a un elaborat camí de nevaters que arrancava del coll des Bosc, lloc de pas de l'important ruta de peregrinació que partint de Bunyola tenia a Lluc com objectiu. En realitat el nom de sa Rateta, al manco en el segle XIX, tan sols es referia a un tram concret d'aquest camí, al qual s'arribava una vegada s'havia deixat enrera el coll. Ho podem comprovar en la següent descripció de l'Arxiduc, sempre tan precís:

El camí gira cap a l'esquerra vall amunt i s'acosta al torrent per acompanyar en un tram el seu llit entre alzines solitàries i grans blocs de pedra...Serpentejant ascendeix el camí per sa Rateta, descriu a continuació tres corbes curtes i arriba a sa Foradada, gran roca foradada per damunt d'una barrera. Queda als nostres peus un profund barranc i poc després, en cinc petites voltes arribam al cim, el morro de la qual presideixen uns solitaris polls àlbers, i descendim a la fi a la vall de Cúber per donar just a l'esquena de les cases amb el gegantí puig Major com a teló de fons.

Per tant en algun moment posterior una part molt concreta de la muntanya passà a denominar-ne tot el conjunt i el nom original es traslladà a la muntanya veïna, el puig de sa font de sa Parra o puig de Binimorat, en un curiós efecte dòmino. Mascaró Pasarius, amb el seu Mapa General de Mallorca,  reforçà definitivament la trilogia que s'ha popularitzat com una de les excursions clàssiques de la Serra: els Tres Mil. Sa Rateta, na Franquesa i l'Ofre, una errònia trilogia de noms que difícilment podrà ser ja canviada.

 

na Franquesa, el puig de Binimorat i Lofra, els Tres Mil en la seva denominació més genuïna