Si una cosa volien evitar els pastors de les muntanyes era haver d'encalçar animals coster amunt i avall sense importar-hi. Les guardes havien d'estar ben controlades ja que mai venia de gust perdre un jornal per tornar a arreplegar-les o haver-se de jugar la vida per davallar un animal que s'havia empenyalat.

Era per això que una vegada identificats es bloquejaven els passos claus que permetien que els ramats es dispersassin per llocs no controlats. Les hores de feina dedicades a la construcció d'una paret o en instal.lar unes estaques i un filerro eren un bona inversió de cara a estalviar molta feina futura.

El lloc que hem triat avui constitueix un bon exemple d'aquesta pràctica i tenim la sort de comptar amb el relat del pastor de l'anegada finca de Cúber. Els costers del morro de Cúber es desplomen abruptament damunt el torrent d'Almadrà convertint-se en una barrera natural. Però a la cresta sobre el pas de sa Foradada hi ha un punt feble, superat el qual els animals es dispersaven pels amples costers que condueixen a la coma des Ases, ja dins es Tossals Verds. Per aquest motiu un dia els pagesos decidiren que era qüestió de barrar aquest pas. Però deixem que sigui el mateix pastor que ens expliqui les dificultats que trobaren:

...era penya i ses barres de fusta no s'hi podien clavar. Varen haver de fer forats a punta de manuella per clavar-hi ferros i a una romana vella la hi posaren i d'aquí ve es nom de pas de sa Romana.

Cada vegada que tenim una nova notícia d'un element poc conegut referenciat per un nom ens demanam el mateix: hi deu esser encara ? I no podem resistir l'impuls de comprovar-ho. Però no som els únics. En assabentar-se l'amic Tomàs Mut ens ha ajudat en la recerca de la vella romana dedicant-se a trescar per l'aresta del morro de Cúber fins que l'ha trobada.

A la penya on la clavaren els pastors continua, com a testimoni d'antics afanys.

 

Morro de Cúber

Aresta (dreta) del morro de Cúber on es situa el pas de sa Romana

sa Romana