Un interval inferior a tres segons entre el llamp i el tro o que s'alcin els cabells són senyals evidents de què ens trobam en plena zona de perill. La recomanació en aquests casos és certament espartana: cal ajeure's a terra i aguantar estoicament la remullada. Evidentment això no ho fa ningú i en cas de veure'ns sorpresos per una tormenta continuam refugiant-nos a llocs molt poc recomanables, com poden ser una petita balma o un arbre, una decisió errònia que pot tenir conseqüències mortals.

A part de víctimes ocasionals, edificacions enrunades, arbres trossejats, incendis o penyals castigats les vergues dels llamps descendint del cel també han deixant la seva marca en alguns dels nostres llocs en forma de nom. Com és lògic predominen allà on el terreny presenta una prominència i també són freqüents a la vorera de mar. Penya des Llamp o penyal des Llamp són els noms més ubicus i els trobam per exemple a Bunyola, Santa Maria, Sóller, Escorca, Pollença o Manacor.

Els indrets més coneguts d'aquesta sèrie són andritxols: cala Llamp i es cap des Llamp. Al mateix terme, en terrenys de Son Ensenyat, el fenòmen atmosfèric es basta tot sol per a la designació d'un lloc: es Llamp. El mateix passa a la costa de Formentor, a la punta de la Nau, un sector de la qual es coneix com el Llamp i a la costa gabellina, a prop des Freu, el qual designa el tram costaner on ara fa exactament vuitanta anys embarrancà el vaixell el Golea.  A Pollença trobam la tossa del Llamp. Com hem dit els arbres actuen com atractors i com a mínim coneixem un Pi des Llamp.

Designant depressions del terreny només trobam un indret, a Son Martí (Calvià). És la coma des Llamp. Altres indrets del litoral són s'escull des Llamp (Sóller) o es caló des Llamp a Santanyí i a Manacor, el manacorí també conegut com a caló des Soldat.

Que s'havien d'evitar els arbres aïllats en cas de tormenta ho sabien bé en el segle XIX els habitants d'Escorca i els que transitaven pel camí que comunicava amb Lluc. Els ho recordava s'alzina de ses Tres Creus, situada devora el camí just a prop de l'oratori, mostrant una creu a cada branca en record de cadascun dels homes morts el dia de Sant Llorenç de 1825 quan un llamp fulminà la foradada soca d'alzina que havien triat com a improvisat refugi.

 

Llamp als voltants d'en Ferrutx