L'historiador Joan Binimelis i Garcia morí a Palma fa prop de quatre-cents anys, concretament el 12 de gener de 1616. En el seu testament manifestava la seva preocupació perquè la seva obra principal, la Història Nova de l'illa de Mallorca i d'altres illes a ella adjacents, que havia duit a terme amb considerable esforç segons les seves pròpies paraules, no es perdés. Entre d'altres disposicions establia que els dos manuscrits que havia elaborat "un en llengua castellana y lo altre, qui es lo original, ab nostre llengua mallorquina" es conservassin encadenats a la institució de la Juraria i no poguessin ser trets d'allà baix cap concepte.

Però aquesta darrera voluntat no fou complida i els dos manuscrits varen anar canviant de mans fins que amb el temps es perdé definitivament el seu rastre. Malgrat aquesta pèrdua el contingut ha arribat fins a nosaltres gràcies a les còpies que s'anaren realitzant, còpies nombroses que demostren que malgrat la caiguda en desgràcia de l'autor hi hagué gent que considerà que per les seves característiques i per la informació proporcionada l'obra mereixia ser conservada.

Tanta sort perquè avui aquest interès està fora de tota dubte i es reconeix el mèrit de l'obra. Malgrat això i inexplicablement l'obra original en català no ha estat mai publicada. Aquest fet ens obliga a acudir sempre que podem als arxius per deleitar-nos amb el llenguatge i amb les dades que ens proporciona Binimelis. Gaudim especialment amb el llibre cinquè, el Llibre que tracte de la descripció particular de la Ylla de Mallorca y Vilas y d'algunes coses memorables que en ella s'han seguides, on es poden llegir paràgrafs com el següent:

Cala Gramonia és xica i perillosa a causa dels corsaris. Hi caben dos vaixells i la freqüenten els corsaris degut a una altra cala xica en la qual hi ha aigua a bastament per a proveir fins a tres fragates  i per ço els confrontants quan tenen noves de corsaris per aquella costa pugen dalt d'un penyalet que hi ha entre les dues cales i des d'allà defensen a pedrades la dita aigua.

Són tan sols quatre ratlles però plenes d'interès. Ens fan saber que s'Aigua des Rajolí, a la desembocadura del torrent, era cobejada pels pirates i defensada pels habitants dels voltants, bàsicament des Rajolí i s'Evangèlica, els quals s'encastellaven al cim del turó conegut amb el nom de puig Roig. Coneixem també que en el segle XVI es carregador des Rajolí rebia el nom de cala Gramonia. Nom opac que no sabem si tal vegada té relació amb la família Gramola, propietària de les terres als segles XIII-XIV i que han deixat com a testimoni el nom del proper coll de sa Gramola.

Ja ens va bé anar als arxius però ara que s'acosta el quart centenari de la mort de Binimelis estaria bé que la celebració fos aprofitada per a publicar d'una vegada el manuscrit català de la Història nova. Seria quelcom així com el compliment d'un deute col.lectiu que té Mallorca amb l'autor de la seva primera història.

 

PS: Una xarxa de camins permetia l'explotació de la zona des Rajolí. Els productes resultants d'aquesta explotació, com per exemple la fusta, el carbó o la pega, eren baixats per un camí de carro fins es Carregador on eren embarcats. Recentment ha estat oberta una impactant pista que substituteix parcialment l'antic camí. Volem suposar que la pista, que discorre per terrenys que gaudeixen de la màxima protecció, compta amb les preceptives autoritzacions.

 

Puig Roig, des d'on els veïns defensaven l'aigua des Rajolí en temps de Binimelis

es Carregador des Rajolí, l'antiga cala Gramonia

Torrent des Rajolí

Pista des Carregador des Rajolí