Certament és un fet excepcional disposar de la representació gràfica d'una construcció quan aquesta representació té cinc-cents anys d'antiguitat. Per al cas de Palma això vol dir segurament que aquesta construcció forma part del detallat fons que emmarca l'escena de Sant Jordi matant el dragó, motiu principal del famós retaule encarregat el 1468 a Pere Niçard i exposat actualment al Museu Diocesà.
Al fons de l'escena hi apareix Ciutat amb les seves murades i el seu moll. Per la banda de llevant, damunt el moll, una punta rocosa s'endinsa dins la mar. A l'extrem de la punta s'hi representa de manera detallada un molí de vent fariner. Hi podem observar una torre cilindrica amb repeu, un portal a la planta baixa al qual s'hi accedeix mitjançant tres escalons i dos finestrons al sostre de les moles. El capell i les sis aspes completen el conjunt. Un bon nivell de detall per tractar-se d'una representació medieval del molí des Portitxol, perquè aquest és l'element representat.
Hem dit que era excepcional disposar d'aquesta representació, però com hauríem de qualificar el fet de que aquest molí -o al manco alguna de les seves reconstruccions- hagi resistit la febre constructora que durant dècades ha transformat radicalment tot l'entorn de la ciutat i concretament la seva façana marítima ?
Perquè el molí resta encara al seu lloc com ho ha fet durant segles. D'acord que la imatge del molí ja no es reflecteix dintre de les aigües de la badia tal com ho féu fins a principis del segle XX segons testimonien les fotografies de l'època. D'acord que ara es troba rodejat de carrers i d'edificis alts que el fan passar desapercebut. D'acord que és un element poc rellevant i que crida l'atenció de molt poca gent. Però a l'any 2012 el molí des Portitxol permaneix i encara no pot formar part de El patrimonio desaparecido de Palma, títol del llibre aparegut recentment en el qual i de manera errònia es dona per desaparegut. Tanta sort perquè el llibre, d'altra banda del tot recomanable, ja va ben servit com a mostrari de pèrdues per a plànyer.
NOTA: fins principis del segle XX el molí des Portitxol fou conegut amb el nom de molí des Carnatge perquè en les seves proximitats s'hi localitzava un abocador d'animals morts, un carnatge, funció per a la qual s'anà cercant al llarg del temps una localització cada vega més allunyada, sempre al llevant de Ciutat. Tal com descriu l'investigador Pedro Galiana Veiret en aquest article foren quatre els llocs escollits de manera successiva: ses Torres Llavaneres (a prop de les murades), ses Figueres Baixes (al Portitxol), cala Gamba i Son Manuel (al lloc encara conegut avui en dia com es Carnatge, a la capçalera de la primera pista de l'aeroport).
ACTUALITZACIÓ 7/2/2012: Can Sales és un edifici d'estil neoclassicista edificat per Manuel Salas al 1881 com habitatge de l'encarregat i oficines de la fàbrica de productes petrolífers que instal.là al Portitxol, popularment anomenada sa Petrolera. L'edifici, rehabilitat al 2010, és destinat a l'actualitat a diversos usos socioculturals. A la seva planta baixa allotja una petita i interessant exposició sobre la història de la fàbrica i el seu entorn. Gràcies a aquesta exposició, visitable de dilluns a divendres fins a les set del capvespre, hem conegut dues dades que desconeixíem:
-Degut a l'accident geogràfic on es situa el molí des Portitxol és conegut també amb el nom de molí de sa Roqueta.
-L'historiador Josep Segura i Salado aporta la referència més primerenca (1405-1415) sobre la presència d'un molí a la zona del Portitxol. Diu així: "...en el camp de les Torres Llavaneres, cap el Portitxol, a prop de l'era de la Roqueta".
Molí des Portitxol, detall del retaule de Sant Jordi (Pere Niçard, 1470)
Molí des Portixol, entorn de l'any 1900. Foto: Arxiu Can Bordils (Ajuntament de Palma)
Molí des Portitxol, entorn de l'any 1900. Foto: Arxiu Andreu Muntaner Darder
Molí des Portitxol