Hisn és la paraula àrab amb que es designava una fortificació defensiva enmig del camp, amb funcions de refugi per a la població dispersa o de vigilància d'una ruta important. Rebia també la denominació de qastil o qastal, incorporació a l'àrab del llatí castellum. La paraula llatina és la base del nostre castell, que en català antic adoptava la forma casteyl.

Deim això perque la toponímia i les restes arqueològiques permeten formular la hipòtesi que durant l'època musulmana, si no abans, la principal ruta per accedir a les muntanyes de Lluc des de les terres d'Inca i de Selva era la que té la seva porta d'entrada en el llogaret de Binibona.

En primer lloc cal tenir en compte que els contraforts del puig Caragoler des Guix que s'estimben damunt el torrent de Comafreda a l'altura del salt de la Bella Dona representaven un obstacle considerable. L'ús habitual del camí de Caimari a Lluc, el camí de ses Creus, no seria plenament operatiu fins a l'obertura del precari pas del Grau Major, en el punt on avui es localitza la bretxa Nova de la carretera de Lluc. En canvi la variant des de Binibona al coll de sa Batalla passant per sa Coma i el portell des Vent o per ses Figueroles no presentava cap dificultat orogràfica destacable.

En aquest cas el que calia era protegir la ruta dels possibles enemics. Per això es trià un turó de tres cents metres d'altura situat al ponent de la penya des Migdia i s'hi bastí un recinte amuradat, un qastil, de quatre-cents metres quadrats de superfície, que encara avui es coneix com es Castellet. Ara l'indret està cobert de pinar però s'endevinen les estratègiques vistes que té cap al pla, incloent visuals directes amb els pobles de Campanet i de Selva, i cap a la muntanya, amb el Tomir al fons.

Però això només era el començament. Quasi un quilómetre al nord s'hi troba el puig Mitjà. El nom es deriva de la seva posició al centre de la vall que forma el torrent des Picarols, la qual cosa li confereix el domini de les dues rutes en que es dividia la ruta principal, la del portell des Vent en el coster de ponent i la de ses Figueroles i Alcanella en el coster de llevant. Al cim d'aquest puig es bastí un segon qastil. La darrera fortificació, perfectament alineada amb les dues anteriors, era la ubicada al cim del puig des Castellot des d'on es domina el tram que discorre entre sa Rota de Dalt i el pas d'en Bartomeu, abans d'enfilar l'arribada al coll de sa Batalla.

Però tornem a l'entrada de la vall, on trobam una possessió el nom de la qual torna incidir en les necessitats defensives, es Castell. La ceràmica talaiòtica i romana dóna fe del seu poblament antic i el qanat situat devora de les cases evidencia el seu aprofitament agrícola d'època andalusina. De la documentació medieval aportada per l'historiador Ramon Rosselló Vaquer es dedueix que era un rafal (rafal lo Castell, 1299) que juntament amb el rafal Binissiri estava lligat a l'alqueria Benimala. Un interessant document de l'any 1300 ens aporta el topònim Benicasteyl, tal vegada relacionat amb el nom de la possessió d'avui.

Com l'alqueria Benimala, l'alqueria Bilamala que el Llibre del Repartiment inclou a la porció de Berenguer de Montcada, es transformà en Binibona podria ser tema per a una altra història.

 

Recinte amuradat des Castellet (es Castell, Binibona)

Recinte amuradat des puig Mitjà

Recinte amuradat des puig des Castellot (ses Figueroles)

es Castell (Binibona)