La carretera, col.lapsada per caravanes d'autobusos i de cotxes de lloguer amb turistes ansiosos per arribar a un destí publicitat i lloat fins a l'extrem. La mar, una taringa de vaixells que carreguen i descarreguen sense aturai la seva mercaderia humana. L'aparcament, la platja i els restaurants són plens, els preus exorbitants. La massificació i el seu corolari de renou i de brutor es fa evident. Decididament l'estiu no és la millor època per fer una visita a sa Calobra, al manco per aquells que som poc amics de les aglomeracions.
L'ambient devia ser ben diferent abans de la construcció de la famosa carretera, quan l'indret només era accesible per mar, a peu o cavalcant una bístia. Tres eren els camins emprats des de temps immemorials per accedir-hi, però cap d'ells permetia el pas d'un carro. El primer dels camins fou el que inspirà la traça que seguiria la ruta projectada per l'enginyer Antoni Parietti. Es desviava del camí de Lluc a Sóller a l'altura de Cals Reis, superava el coll del mateix nom i descendia a la mar per sa Cabrera i es Bosc. El segon es desviava del camí des Cingles a l'altura de la possessió des Colls i descendia pels clots Carbons i el pas d'en Termes fins al coll de Sant Llorenç. Aquest fou el camí elegit per l'Arxiduc Lluís Salvador en el seu recorregut per la contrada. El tercer camí partia de Sóller i travessava les terres de Bàlitx, sa Costera i Tuent. Era el més transitat dels tres donada la vinculació històrica del llogaret amb la vall de Sóller.
Originalment vuit eren les cases que conformaven el nucli habitat més isolat de Mallorca: Can Pau, Can Marrai, Can Maiet Vell, Can Maiet Nou, Can Penya, Can Nyegos, Can Termes i Cas Puput. Dues possessions aïllades (es Racó, es Bosc), dues torres de vigilància i quatre barraques de pescador completaven una presència humana absolutament marginal davant l'aclaparadora potència del roquissar estès fins al cim del puig Major.
No negarem que ens hagués agradat conèixer la Calobra i la Mallorca preturístiques
NOTA: hi ha unanimitat entre els estudiosos en el caràcter preislàmic del nom i en apuntar a la paraula llatina colubra, serp. Apareix diverses vegades i sota diferents formes a la documentació del segle XIII. Així per exemple al Llibre del Repartiment es consigna al districte de les Muntanyes una alqueria Xolabra de cinc jovades i el rafal Colobra, de dues jovades. Per la seva banda a la Remembrança de Nunyo Sanç es cita Aixolobra, de quatre jovades, a la partida de Bunyola. Ha estat interpretada com una possible font de la Serp per Rosselló Bordoy.
Malgrat la unanimitat continuam dubtant de que aquest sigui el seu veritable significat i no consideram gens satisfactòria l'explicació metafòrica que la relacionaria amb la sinuositat del torrent de Pareis. No hem d'oblidar que qualsevol explicació hauria de donar compte també de la molt menys coneguda Calobra que trobam al municipi d'Artà (sa Calobra Vella, sa Calobra Nova).
sa Calobra, anys 20
Targeta postal J. Truyol (detall)