L'ullastre és, a Mallorca, l'arbre resistent. Quina fusta sinó, perduraria en el bigam d'un talaiot com el de Capocorb ? I quin altre arbre soportaria la sequera estival a les marines ?
A mig camí entre les generoses oliveres i els esquifits i torturats revells, els ullastres predominen a les garrigues i colonitzen ràpidament i amb força, els camps de conreu abandonats d'on antigament foren esvaïts i artigats. Els ullastrars són considerats per alguns autors l'autèntica vegetació climàcica de l'illa i no és estrany per tant que donin nom a tot tipus d'elements: camins, costes, voltes, pletes, tanques, camps, parats, mitjans, corrals, pesqueres, aragalls, xaragalls, comellars, costers, canals, clots, plans, turons, colls, passos, bassols, fonts, gorgs, casetes ...Bé, a quasi tots. Curiosament no tenim constància de l'existència de cap puig de s'Ullastre.
El nom també és ubic sota la seva forma genèrica, s'Ullastrar, apel.latiu també d'alguna possessió com aquella pertinença de Fangar deshabitada i enfilada pels costers del puig Blanc (Campanet). Altres variants són les acompanyades per un antropònim (s'Ullastre d'en Boi, s'Ullastre d'en Ferrer) o per un adjectiu (s'Ullastre Oliverenc, s'Ullastre Verd, s'Ullastre Pujador, es Ullastres Tallats) o senzillament la forma solitària: s'Ullastre.
Solitaris són també els arbres singulars. A diferència de les seves cosines germanes les oliveres, els ullastres catalogables són més bé escassos. Nosaltres només en coneixem dos, en situació ben diferent un de l'altre. Un gaudeix de reconeixement i protecció i viu esponerós al costat de les cases de Son Corcó, a Consell. L'altre, ja només recordat pels més vells del seu poble, és un gegant de fusta morta. Però mort i tot encara impressiona, amb el seu troncarro de tres-cents vint centímetres de perímetre i el seu cambuix de cimals gruixats com el cos d'un home. No debades li deien s'Ullastre Gros.
s'Ullastre Gros
