El divuit de desembre de l'any passat apareixia al suplement dominical del Diario de Mallorca la segona part d'un reportatge amb el títol 200 anys de geologia a les Illes Balears. El reportatge es feia ressó del descobriment per part dels investigadors Lluís Moragues i Manuel Espinosa del primer document conegut amb referències a la geologia de Mallorca.  Datat al 15 d'abril de 1811 el document fou localitzat a l'Archivo de la Armada don Álvaro de Bazán i el seu autor és el capità de fragata i enginyer Jerónimo Tavern, el qual havia estat nomenat cap de les drassanes de l'illa a l'octubre de 1810.

A l'informe es valora la possibilitat d'explotació de dos jaciments de carbó de pedra que han estat visitats als termes de Binissalem i de Banyalbufar. Respecte d'aquesta darrera s'assenyala que es tracta d'una mina que ha estat oberta fa pocs anys (1804) a força de barrobins just a la vorera de mar, promoguda per Don José Echanis i Don Joan Vallori. Del seu interior es destaca la presència d'algunes vetes de carbó de qualitat mitjana, que arriben a tenir fins a quatre polzades de gruixa i que es disposen en estrats inclinats deu o dotze graus i també s'esmenta la presència de capes de pissarra. Finalitza l'informe criticant la seva obertura en base a la seva situació, massa exposada als temporals, i a l'escassa rendibilitat que es preveu pel jaciment. Dues il.lustracions completen aquesta descripció: una vista frontal de l'entorn de la cova i una secció transversal del jaciment.

Foren precisament aquestes il.lustracions les que estimularen la nostra curiositat. Seria localitzable encara l'entrada de la mina o hauria desaparegut fruit dels freqüents esllavissats que es produeixen al litoral de la Serra ?  Començàrem interrogant els nostres noms de lloc i aquests ràpidament ens proporcionaren un candidat prometedor: la cova des Carbó, al port de sa Pedra de s'Ase.

I si el topònim prometia la visita del lloc no ens deufradà gens. A poca distància del diminut port de pescadors es podia observar una excavació artificial al nivell de la mar, amb unes dimensions de 9,20 metres de llargària, per 2,40 metres d'amplària i una altura de 1,40 metres. Els nivells de mineral que s'apreciaven als estrats indicaven que estàvem davant una rudimentària mina de carbó, però era la que cercàvem ?

La resposta l'obtinguérem recorrent el tram litoral fins al racó de s'Algar. Des d'allà comprovàrem que efectivament el militar no fou molt precís a l'hora de representar el relleu però que en canvi sí va dibuixar amb fidelitat l'element que li va cridar més l'atenció. Perquè allà al fons, per darrera les serralades de pins, emergia la torre de ses Ànimes, sa Torreta, talment com l'havia representada dos cents anys enrera el capità Tavern.

 

Cova des Carbó

Vista de la Cueba del termino de Bañalbufar. Jerónimo Tavern (1811)

Font: Lluís Moragues i Manuel Espinosa

Sector de la cova des Carbó des del racó de s'Algar amb sa Torreta al fons