Llegim al Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) les següents accepcions pels topònims d'avui:

-Caire: nom substantiu derivat del llatí quadrum 'quadrat' que també designa l'aresta de l'angle sortit que formen dues cares contigües d'un cos polièdric.
-Cairó: tros de terra no gaire extens, situat prop d'un poble
-Cairat: adjectiu derivat del llatí quadratu 'quadrat', que té quatre caires. Es substantivitza per designar una biga petita per a sostenir sòtils o teulades.

Tots els llocs que coneixem s'adeqüen a alguna de les accepcions anteriors. Així els caires que trobam a Pollença, a la vall d'en Marc (Caire de Can Conquestí) o a Míner Gran (Caire del Cirerar) i també als Tossals Verds, on reb aquest nom (es Caire) la cresta que s'estimba sobre el torrent d'Almadrà aigües avall de la font des Pi. Els cairons com a designació de trossos de terra els localitzam a Selva en terres de Son Caimari i de Son Sastre (es Cairó, es Cairons).

Es Cairats, l'alternança de cingles i penyals que acompanyen als que fan la coneguda i fatigosa pujada al Teix des de Valldemossa és sens dubte el lloc més transitat dels que avui presentam. Però el que ens ha cridat especialment l'atenció ha estat el còdol gegantí i prismàtic que tanca pel nord una de les populars cales verges manacorines. Denominat es Cairat també es coneix amb el nom de sa Bóta (en el sentit de bocoi o tonell) i constituiria segons alguns l'origen del nom de cala Bóta.

Nosaltres la bóta no la vérem, però donam fe que el caire que presenta la roca és de llibre.

 

es Cairat / sa Bóta (cala Bóta)