Print

 

Hi hagué una època en que els pobladors de Mallorca tengueren la necessitat d'edificar els seus santuaris -o símbols de poder o delimitadors de territori- en els punts més elevats de penyals d'accés més o manco difícil. Aquest fet es posa de manifest especialment al terme de Pollença on trobam exemples notables com el monument situat sobre el penyal Roig de Bóquer, que es troba defensat per dues murades consecutives.

O el que avui ens ocupa, situat en el punt més elevat de la serra que separa la vall de Colonya de la vall d'Eixartell. Dominant les dues valls i la boca de la propera badia de Pollença trobam una construcció ciclòpia acompanyada a poca distància per un recinte amuradat. A manca de més informacions només podem fer conjectures sobre la finalitat d'aquestes construccions.

Falten molts d'anys perquè neixi l'arqueòleg que excavarà el jaciment de la penya Mascorda.

 

NOTA: el nom de la penya sembla una feminitzacio del llinatge Mascord. Desconeixem l'existència d'algun portador d'aquest cognom relacionat amb Can Eixartell, finca a la qual pertany la penya. La relació més propera la trobam tres quilómetres i mig cap al sud, a la possessió de Son Mascord ja en terres de sa Pobla.

 

Penya Mascorda