L'ús de les coves com a refugi per part dels ramats de porcs, ovelles, cabres o bous donava lloc a l'acumulació d'una bona capa de fems en el seu interior. Aquesta capa era periòdicament retirada i espargida pels camps a manera d'adob. Aquest fet explicava a certs indrets l'aparició de fragments de ceràmica, objectes metàl.lics i d'ossos humans.
Perquè moltes de les coves de Mallorca havien servit des de temps immemorials per acollir les restes de generacions de difunts i els seus aixovars. Naturals o artificials, a penya-segats o dins les planes de garrigues i conreus no eren més que cementeris de pedra. Els pagesos sabien bé d'aquest ús funerari i per això batiaren algunes d'elles amb un nom ben explícit: la cova des Morts.
Mascaró Pasarius situa cinc coves amb aquest nom en el seu Mapa General, totes elles a la serra de Tramuntana. Del sud-oest al nord-est les trobarem a sa Talaia (Estellencs), a Son Gallard (Deià), a Míner Gran, a Fartàritx d'en Roig i a Formentor, les tres darreres a Pollença.
La cova de Formentor és especialment remarcable tant per la seva configuració com per formar part d'un conjunt arqueològic ben notable. Hi ha coves d'enterrament, un poblat de navetes, un santuari en forma de ferradura, habitacions protohistòriques i un complex metal.lúrgic. És l'anomenat pla de les Arenes, un indret privilegiat que es troba encaixat entre una muntanya aspra i dreta, bon refugi en cas de problemes, i una cala acollidora per la qual sovint també desembarcaven les naus enemigues: avui les anomenam el Pal i cala Figuera.
Cova dels Morts (Formentor)
