Un nom i una paret de pedra és tot el que tenim per intentar explicar l'inexplicable. Fou en Bergant qui ens mostrà el lloc i posteriorment n'Arnau qui n'augmentà els detalls de la troballa.

A la cara de mestral de l'extrem de la serra del Cavall Bernat, allà on minva la verticalitat dels penyals es pot observar un circ rocós amb una grisa rosseguera en la que destaca fortament el verd de les mates. A la part superior d'aquest circ, a uns 120 metres d'altura,  es destria una balma de boca allargada i davant aquesta balma una terrassa formada per una paret seca d'uns dos metres d'altura. La paret té dos trams, un recte i un curvilini i resisteix dempeus malgrat la pressió que exerceixen les roques de la rosseguera. La pregunta és immediata: per a quina funció fou bastida aquesta paret ?

En base al nom del lloc pareix que hauríem de deduir que la balma constituïa l'aixopluc d'un carboner que aprofitava les mates de l'indret per fer carbó i que construïa la seva sitja sobre la part semicircular de la paret.

Però algú pot creure que en aquest lloc hi treballà un carboner ? Qualsevol que hi vulgui accedir podrà comprovar que les dificultats d'accés tant terrestre com marítim fan inversemblant aquesta activitat. No podem imaginar-nos ningú carregant sacs de carbó a l'esquena i portant-lo cap a la mar i menys encara treure'l per les crestes de la serra.

És cert que l'activitat del carbó podria ser només una tapadora per a tasques de vigilància de la costa relacionades amb el contraban, del mateix estil que la sitja que trobam dintre del llit del torrent de Pareis. Una opció alternativa seria que els mariners emprassin el cingle per amollar-hi bestiar, per exemple porcs, i que la balma fos condicionada a manera de cobri. Una altra possibilitat  que plantejam és que fós el refugi d'un ermità, com aquell que va repicar la pedra i va inscriure una creu a la cova de la puntaque tanca l'altra costat de la cala Sant Vicenç, la punta de les Coves Blanques.

En tot cas estam a l'espera de les dades que puguin aportar-se pròximament. Per cert Tomàs, ja t'estàs torbant molt a mostrar-nos les imatges d'aquest lloc ;-).

 

ACTUALITZACIÓ (9/12/2013): Finalment ha estat la cordada formada per Pedro Mas i Luis Redondo la que en aquest article ens ha descobert l'aspecte d'aquesta inacessible marjada així comi l'existència d'un camí d'accés des de la mar. Gràcies als dos muntanyers.

 

Cingle del Carboner