A Mallorca no es compleix la sentència del filòleg Joan Coromines que afirma que una tossa és "un puig de gran magnitud". Ben al contrari les nostres tosses no passen de ser simples prominències del terreny que sovint passen desapercebudes dintre del contex en el qual es situen i que en cap cas identificam amb les muntanyes principals.

Repassem aquestes elevacions que es concentren principalment als municipis d'Escorca i de Pollença. De fet només coneixem un cas fora d'aquesta àrea i es tracta de sa Tossa, elevació alaronera de 772 metres situada entre el pas de s'Escaleta i es Pouet.

A Pollença trobam les següents:

Tossa del Corb, de 642 m, a l'est de les cases de la Mola.
Tossa Alta, de 385 m, a Ariant, damunt el pas de la Roca Llisa.
Tossa del Corb, de 296 m, al coster meridional del puig Gros de Ternelles.
La Tossa, de 257 m, a Can Bosc.
Tossa del Llamp, de 597 m, a la Mola.
Tossa Redona, de 610 m, a la Mola, a prop de les Derrocasses.

Per la seva banda el municipi d'Escorca n'afegeix sis més:

Tossa Grossa,  de 656 m,  entre Menut i ses Figueroles.
Tossa del comellar de la Vinya, de 557 m, a la possessió de Muntanya.
Tossa de ses Banyes, de 706 m, al nord-oest del coll des Ases (puig Roig).
Tossa de na Martina, de 940 m, també al massís del puig Roig.
Tossa Corba, de 528 m, a la partió de Mossa amb Son Alzines.
Tossa Alta, de 710 m, al nord-oest del coll des Pinetons, sobre les voltetes de ses Marsesques.

Les quatre darreres tosses es situen a la finca de Mossa, on trobam per tant la màxima concentració d'aquest genèric. La tossa Alta té l'interès afegit d'allotjar al peu del seu penya-segat de tramuntana l'anomenada cova de sa tossa Alta. Condicionada per a l'estabulació de ramats de bous en època talaiòtica la seva ocupació humana es remunta al 2350 ane segons es documenta en el següent article.

 

Tossa Alta

sa tossa Alta

Cova de sa tossa Alta

Cova de sa tossa Alta