Llucamet és una de les històriques possessions de la marina de Llucmajor, enclavada entre s'Àguila, sa Llapassa i les penyes de la mar. La seva extensió abans de ser establida era d'unes 620 quarterades i tenia una forma marcadament rectangular, amb una amplària de 1.100 m i una llargària de 4.000 m. Una paret seca discorre per la major part dels quatre quilómetres que formaven la partió de Llucamet amb s'Àguila tot separant sementers de noms sonors: són sa pleta des Cutilar, pleta Redona, es Corralets, pleta de Llucamet, sementer de Baix per la banda de Llucamet. I sa rota Vella, Misser Arnau, Torràlitx per la banda de s'Àguila.
Amb el temps noms nous s'afegiren a mesura que sorgien noves finques a ambdós costats de la partió: sorgiren així noms que simplement afegien al nom antic el nom del nou propietari tals com Llucamet d'en Julià, s'Àguila d'en Guillem, s'Àguila d'en Pere o s'Àguila de l'Amo en Toni abans coneguda com sa Boal.
A mesura que ens acostam a la mar comprovam que han desaparegut alguns trams de paret. Quatre-cents metres són els que manquen al sementer de sa Marina, segurament degut a un procés d'agregació de finques. A l'altra banda de la carretera Militar només es conserva la base de l'antiga paret, però és suficient per apreciar el canvi de 40 graus i la nova orientació cap al migjorn del darrer tram de cent quaranta metres fins arribar al caire del penya-segat que es desploma cent metres damunt la mar.
Peró al contrari del que podria parèixer la partió entre Llucamet i s'Àguila no s'acaba aquí sinó que ens reserva una sorpresa final. Des del lloc apropiat i fixant-s'hi bé es pot apreciar com la partió continua ben al mig del penya-segat. Efectivament en un cingle situat a mitjana altura algunes fileres resoltes amb pedra petita continuen separant les finques per espai de vint o trenta metres més. Resulta sorprenent que algú decidís que s'havien de separar dues propietats en un lloc on només hi arriben les cabres, i encara amb dificultat. Però va ser així. Algú donà l'orde i el paredador obeí aixecant una paret en un lloc autènticament inversemblant.
La partió entre Llucamet i s'Àguila finalitza, ara sí, arran de l'aigua, a l'anomenada cova de sa Creu. Com ja va apuntar Cosme Aguiló el determinant de la cova sembla fer referència a alguna creu, potser incisa a la roca, que marcava la partió entre les dues grans propietats.
Que fins ara no hàgim trobat aquesta creu potser es deu tan sols a que no l'hem cercada en el lloc indicat.
NOTA: el terme partió tan sols apareix en una vintena de topònims mallorquins. A vegades en solitari (sa Partió/sa Ratlla), altres sota la forma de genèric (partió des Bartolí, partió des Ferrer, partió de na Solereta, ses partions Velles, ses partions Noves, ses Tres Partions, partió de sa Punta) i altres actuant com a determinant (cova de sa Partió, torrent de sa Partió, caló de sa Partió, camí de sa Partió, talaiot de sa Partió, veles de sa Partió, barraca de ses Partions, cova de ses Partions, punta de ses Partions).
ACTUALITZACIÓ (26/8/14): Des de la conquesta de Mallorca fins a final del segle XVI Llucamet fou una pertinença de sa Llapassa propietat de la família Salvà. Això vol dir que la partió que hem descrit aquí fou en un temps la partió entre les possessions de sa Llapassa i de s'Àguila.
La partió entre Llucamet i s'Àguila arribant al caire del penya-segat
Penya-segats a la partió entre s'Àguila i Llucamet
Tram de paret situat a mitja altura al penya-segat
La cova de sa Creu marca la partió entre les possessions de s'Àguila i Llucamet
Al cingle situat sobre la cova es localitza el tram de paret esmentada en el text