Miquel és nom hebraic (Michael) que té un significat en forma de pregunta: qui com Déu ?. Sant Miquel ocupa un lloc preeminent entre el grapat de personatges que porten el sufix de la divinitat (-el) perquè és l'arcàngel que va vèncer al dimoni i als àngels rebels segons relata el llibre de l'Apocalipsi.

Però deixem els cels i baixem a la terra i repassem la petjada d'aquest nom en els nostres topònims. Destacam en primer lloc una gran possessió, Son Miquel a Andratx, l'antiga alqueria la Torre, i més de cent vint cases i casetes de fora vila que porten el nom de Can Miquel, sovint amb l'afegitó del malnom (Can Miquel Corema, Can Miquel Treufoc, Can Miquel de Roqueta, Caseta d'en Miquel Pollet, Ca l'amo en Miquel...).

Als anteriors hem d'afegir les nombroses variants composades especialment per diminutius (Son Miquelet, Can Miquelet, Can Miquelí, Can Miquelino, Can Miquelinos, Can Miqueló) i per hipocorístics (Son Quel, Son Quelet, Can Quelet, Can Queleu, Can Quelino, Can Queló, Can Queloies).

Trobam amb aquest nom i les seves variants diversitat d'elements com barraques (barraca d'en Miqueló), camins (camí d'en Miquel de sa Teulada), camps (camp de Mestre Miquel), horts (hort d'en Miquelí), coves (gruta d'en Miquel Minyó, cova d'en Queloies), barreres (barrera d'en Miquel Boscà), rellars (rellar d'en Miquelet), passos (pas d'en Miquel a Valldemossa, pas d'en Queleu a Deià), sínies (sínia d'en Miquel Gelat), tanques (tanca d'en Miquel Serrano), fonts (font de Can Miquelet, font d'en Miquelí, font d'en Quelet, font d'en Quelota), penyes (penya Miquel), ponts (pont d'en Quelet), vinyes (vinyeta d'en Queleu)...Trobam també tres puigs dedicats al sant (puig de Sant Miquel), dos d'ells relacionats amb antics oratoris (a Campanet i a Montuïri). 

Apareixen també les variants femenines, menys freqüents: Ca na Miquela Vermella, Ca madò Miquela, caseta de na Miquela Ferro, na Miquelona, na Miqueleta, na Miquelota, Can Quela, Can Queletes, Ca na Queleta, Ca na Quelassa, puig de ses Miqueletes.

A Son Fortuny un tal Miquelet que es remonta com a mínim al segle XVIII donà nom a una rota, a un torrent i a una font. L'avui seca font d'en Miquelet fou destacada per Joaquim Maria Bover de Rosselló en la seva Descripció històrico-geogràfica d'Estellencs (1831):

...la fuente llamada d'en Micalet es sabrosísima sin embargo de que una mina se le construyó en 1830 le han causado mucho desmérito...

No és estrany que Bover fés aquesta referència ja que l'aigua de la font era conduïda mitjançant una síquia fins a s'Era d'en Garriga, propietat que l'erudit havia heretat de sa mare, Maria Josepa de Rosselló.

Molts d'anys als Miquels, Gabriels i Rafaels !

 

Font d'en Miquelet (Estellencs)