L'arxiduc Lluís Salvador ens dona una completa definició del que és un cós: "Una superfície plana i ampla, lliure d'obstacles, a les proximitats del poble, en la que amb ajuda d'una arada es tracen dos llargs solcs paral.lels anoments astes, distanciats entre sí de 40 a 60 metres, quedant d'aquesta manera definit el camp practicable per a la carrera o cós en la parla mallorquina."

No cal explicar als sineuers el que és un cós perquè encara celebren les corregudes cada any al camp d'en Pineta per les festes de la Mare de Déu d'agost. A altres pobles potser ja sigui necessària l'explicació perquè en ells es Cós és només un topònim que rememora temps passats i en alguns casos la transformació urbana ha estat tan intensa que ningú diria que allà hi hagué un temps una explanada lliure d'obstacles. N'és un exemple paradigmàtic la barriada manacorina de baix des Cós.

Normalment aquests indrets són coneguts simplement com es Cós. Però en ocasions són acompanyats d'un determinat que fa referència a una persona (cós d'en Ferrer), a un personatge (cós de la Mare de Déu) i més habitualment a la possessió on es localitzaven (cós de Son Jaumell, cós de Son Quint, cós de Son Oliver).

Generalment els cóssos no són espais que destaquin per cap característica especial però hi ha una exepció. Els habitants de Banyalbufar, poble costerut i malplà, no trobaren per celebrar les corregudes altra zona plana més adient que la plataforma miòcenica situada a vint metres damunt la mar, entre es Molins i la punta de na Lleona.

L'antic cós avui s'empra com aparcament i les roques que s'hi han col.locat per evitar que els cotxes s'estimbin a la mar el desmereixen una mica però així i tot l'indret destaca pel seu elevat atractiu paisatgístic.

 

es Cós (Banyalbufar)