En la dècada dels anys setanta del segle XIX es succeïren una sèrie d'anys de sequera a la comarca de Manacor. Aquest fet i la possibilitat de donar feina a un elevat nombre de jornalers -i per tant la possibilitat efectiva d'influir sobre el sentit del seu vot- feren que l'Ajuntament dugués a terme un ambiciós projecte d'abastiment d'aigua.

En concret es decidí portar fins a la Vila les aigües que s'havien descobert a les proximitats del camí d'Artà, dins la finca de Son Mas, a poc menys de dos quilómetres de distància. Corria el mes d'abril de 1878 quan es començà a obrir la llarga síquia que havia d'arribar fins a l'actual plaça de na Camel·la on es construí un depòsit regulador. Posteriorment es construí una galeria mitjançant cantons de marès que tenia el sostre amb forma de V invertida i que permetia el pas d'un home dret. La galeria es tornà a tapar de terra excepte en alguns punts de control on els accessos verticals quedaren segellats amb una llosa de marès.

A l'arxiu de l'Ajuntament es conserven les despeses invertides en les indemnitzacions fetes als propietaris dels terrenys afectats per les obres, en els materials (carreus de marès, sauló, calç...), en els jornals i en la direcció de les obres, les quals s'allargaren al manco fins al nadal de 1880. L'obra no quedà exempta de polèmica perquè els propietaris de les sínies properes procediren a aprofundir els seus pous, al·legant que la posada en marxa de la nova infraestructura havia minvat els seus cabals. La resposta de l'Ajuntament fou fulminant i acudí al governador civil perquè obrís un expedient contra els infractors. Així disposam d'una resolució datada el 9 d'agost de 1879 ordenant a Onofre Oliver i Gomila, ferrer, la suspensió de les obres que feia a la seva sínia i a retornar-la al seu estat original.

A principis de segle XX es produiren algunes extensions de la xarxa inicial cap a la zona de l'actual hipòdrom (es Pla), cap a la barriada des Barracar i cap a l'estació del Ferrocarril (plaça del Carril) construïnt-se nous pous, aljubs i abeuradors. Però la nova xarxa hidràulica aviat deixà d'interessar a la corporació municipal degut a la posada en marxa de nous sondejos que subministraven majors cabals. Fou en principi cedida als regants de la zona i posteriorment definitivament abandonada. Avui d'aquell sistema només queda l'original caseta que cobreix l'accés principal a la galeria, dos malmesos accessos al costat de l'antiga carretera d'Artà, alguns respiralls i alguns trams cegats de l'antiga galeria.

Segons Joan Riera Dalmau (Historia de Manacor. Siglo XIX) l'origen del nom consta a les mateixes actes municipals. Es decidí batiar la font com a font Santa perquè les aigües foren descobertes el 18 d'abril de 1878, el dijous sant.

 

Font Santa (Manacor)