Vet aquí unes cases que ara mateix es troben en els llimbs. Finí l'època en que constituïen el centre d'una tradicional explotació agrària de muntanya, i que val a dir que fou una etapa es perllongà més del que s'hauria pogut suposar tenint en compte l'absència d'un accés rodat. Ara les cases resten tancades i sens ús, havent-se iniciat un procés de decadència que podria acabar en el seu enrunament. Volem pensar que això no succeirà i que el conjunt de cases que formen les propietats de Fartàritx Gran i Fartàritx d'en Roig seran algun dia rehabilitades per a començar una nova etapa com a residència de lleure. Com a primera passa, i des de fa un parell anys, ja s'hi pot accedir en vehicle gràcies a una controvertida pista que parteix des de els Rafals.

Cert és que quan es produeixi la rehabilitació els excursionistes i caminants que ara s'hi acosten sense temor hauran de tornar-se a allunyar com ja ha succeït a tantes altres finques de la serra (Son Balagueret, s'Estorell, Bàlitx d'Enmig, la Fortalesa...) o com ja va passar amb la veïna Fartàritx des Racó. Recordam encara com el paller d'aquestes cases era emprat com a lloc de vivac i de refugi per part dels muntanyers en els anys vuitanta.

Però creim sincerament que sempre serà millor això que no veure amb el temps com aquestes cases es van convertint en un nou Fartàritx d'en Vila.


NOTA: l'alqueria Fardaritx, de V jovades, apareix esmentada al Llibre del Repartiment (1232) i correspongué, com totes les situades entre Lluc i Pollença, a la casa del Temple. Respecte d'aquest nom hi ha un consens bàsic en què es tracta d'un nom mossàrab i més concretament d'una forma plural pertanyent a la sèrie dels noms acabats en -àritx. Són dues les propostes etimològiques que s'han elaborat recentment sobre el nom:

En la XXVI Jornada d'antrotoponímia i toponínima celebrada a Manacor l'any 2013 Mateu Morro Marcé analitzà el topònim, que apareix també en un barri de Manacor i en un carrer de Felanitx, i presentà una nova proposta basada en l'ètim faldares  amb el significat de  ‘faldar, coster o ampit de la muntanya’. L'evolució faldares > fardares seria explicada per les vacil·lacions pròpies de la pronúncia àrab.

Per la seva banda Santiago Pérez Orozo, llicenciat en filologia clàssica, en la seva recent tesi doctoral (2015) que du per títol "La lengua de los baleáricos" coincideix en què el sufix -àritx seria la forma adoptada pel sufix col·lectiu -ares. Aquest sufix seria present en altres fitotopònims antics com els que incorporen els noms vegetals fava (faba > fabares > Favàritx) o lli (linum > linares > Llinàritx). La diferència la trobam a l'ètim ja que per aquest autor l'etim de Fartàritx es trobaria al nom llatí de la falguera (filictum) el plural de la qual seria filictares. La confusió típica entre r / l també és present a l'evolució proposada: filictáres > *firitáres > *firtáres > *fartares > Fartàritx. En aquest cas podríem traduir per tant Fartàritx com a "falguerar" o "camp de falgueres".

Com és habitual no podem afirmar si alguna de les dues propostes és l'encertada però sí que podem dir ambdues s'ajusten a les característiques fisiogràfiques i ambientals de l'indret. Donam fe de què les falgueres creixen ben esponeroses en aquestes planes i costers escortats per l'imponent puig Tomir.

Agraïm a ambdós autors que hagin volgut compartir amb nosaltres les seves propostes.

 

Fartàritx Gran i Fartàritx d'en Roig