Ben sorpresos degueren quedar alguns pagesos mallorquins entre els anys 1916 i 1920 quan se'ls va acostar un jove filòleg noruec que s'interessava pels noms que donaven a les distintes tasques relacionades amb el cultiu dels cereals. Es tractava de Peter Hjalmar Rokseth, Don Pedro pels mallorquins, el qual estava elaborant un recull terminològic que posteriorment seria aprofitat per mossèn Antoni Maria Alcover en el seu Diccionari i publicat per l'Institut d'Estudis Catalans l'any 1923 amb el títol de Terminologie de la Culture des Céréales à Majorque.

A la pàgina 26 del citat llibre trobam l'ordre de succesió de les collites que s'estructurava en cicles de quatre anys. Començava el primer any amb la denominada pastura, que s'estenia des de la collita de l'any precedent fins a l'estiu següent. Durant el segon any el període de descans dels terrenys que anava des de l'estiu fins al mesos de gener-febrer era denominat ermàs i el període amb la terra ja llaurada que anava des del gener-febrer a la sembra era denominat guaret. En el tercer any es sembrava el blat i en el quart any es sembrava ordi i civada, per a tornar a començar el cicle després de la collita.

De la relació anterior ens interessa destacar aquí l'ermàs perquè aquesta fase en què els terrenys no es conraven ha deixat algunes impromptes en la toponímia illenca. Així a Fornalutx trobam el pi de s'Ermàs i a Selva tenim el pla de s'Ermàs. En forma plural (es Ermassos) apareix a Felanitx, Petra i Son Servera.

Més curiosa és la forma diminutiva plural (els Ermassets) que trobam a dues localitzacions de la serra de Tramuntana. La primera correspon a uns sementers de la vall d'en Marc situats entre Son Marc i el Pujol i documentats al manco des de 1685. La segona és la coneguda cova situada al cim de la fita del Ram (cova des Ermassets) mític escenari d'algunes llegendes esporlerines. Està clar que el roquissar del puig no s'ha conrat mai així que només ens queda suposar un ús metafòric del terme.

NOTA: ermàs o ermita són derivats de la paraula erm (del llatí eremus) que tenia originalment el significat de desert, lloc despoblat. Un altre terme relacionat amb el cultiu dels cereals és el restoble, consistent en sembrar dos o tres anys seguits el mateix tipus de cereal o cereals. Trobareu el que és un esvaït aquí.  Agraïm les precisions aportades per l'amic Rafael Perelló Bosch.

 

Cova des Ermassets (Esporles)