L'albufera d'Alc√ļdia √©s un espai singular i aquest fet es manifesta en les particularitats que presenten els gen√®rics de la seva topon√≠mia entre els qual trobams alguns exemples √ļnics arreu de l'illa:

Barreres (barrera de s'Alfals), basses (bassa de s'Encant), camins (camí de ses Jonqueres Veres, camí de ses Puntes, camí que no Passa), canals (canal des Sol, canal Loco, canalet d'en Ramions), carreres i carreteres (carrera d'en Revell, carretera d'en Maroto), casetes (caseta d'en Neca, casetes des Capellans), comportes (comporta de sa síquia de Son Senyor), corrals (corral des bous de Son Serra), fonts (font de Son Santjoan), gorgs (gorg des torrent de Muro), horts (hort d'en Ceba), llisers (lliser de ses Pardes), malecons (malecó de na Ventall, malecó d'en Quequet), màquines (sa màquina Vella), molins (molí des Cero), motes (mota d'en Neca), motors (motor de Can Quequet), passos (pas d'en Nana, pas d'en Polseres), plans (pla d'Amarador), ponts i ponterrons (pont de Can Blau, pont des Anglesos, ponterró d'en Figuera), pous (pouet d'en Rua), prats (prat Tancat), sifons (sifó de Can Cirer), síquies (síquia de ses Tortugues, síquia d'en Pol.los), torrents (torrent de Sant Miquel), turons (turó de ses Eres), ullals (ullal d'en Garrut, ullal d'en Matxet).

Coneixem la toponímia de s'Albufera perquè en el seu moment fou recollida -i difosa- per Francesc Lillo Colomar el qual acaba de donar una passa més en la seva lloable tasca de difondre el patrimoni cultural del parc natural que tant estima.

Perquè ve d'obrir la plana web cronicadesalbufera en la qual ens ofereix un interessant aplec de notícies històriques, referències bibliogràfiques, cartografia i fotografies antigues, fonts orals (glossari i lèxic albuferer) i tota casta d'informacions relatives a la gent que ha viscut a s'Albufera, als buferers.

Una plana que √©s una aut√®ntica del√≠cia i gr√†cies a la qual hem sabut de la perviv√®ncia encara d'antigues construccions convertides avui en una pura ru√Įna. Com per exemple les cases de Ca na Beatriu, que trobam al costat de les que un temps foren les cases de s'Albufera -avui mes√≥n Los Patos.

Aquesta casa, de la qual destacar√≠em les porxades que recorrien tres de les seves quatre fa√ßanes, fou constru√Źda per Lee La Trobe-Bateman (1859-1937), fill menor de John Frederick La Trobe-Bateman fundador de la New Majorca Land Company -coneguda pels poblers com s'Empresa-¬† i engeg√† el gegant√≠ projecte de dessecar s'Albufera i transformar-la en la finca de reguiu m√©s gran d'Europa.

La residència habitual del senyor Lee es trobava a Palma, concretament en el Terreno, i Ca na Beatriu feia les funcions de casa d'estiueig. En el topònim -antigament Ca donya Beatriu- ha quedat fixat el nom de la seva dona, Beatrice Alexandra Flanagan que segons pareix deixà un record imborrable en els que la conegueren.

Una d'aquestes persones fou l'escriptor Charles W. Wood qui el juny de 1887 gaudí de l'hospitalitat de la senyora Bateman i deixà escrit en les seves Letters from Majorca que "no m'estranya que els pagesos i pobres de Mallorca l'anomenin la seva reina".

 

Ca na Beatriu (façana occidental)

Ca na Beatriu (menjador)