En una contrada on la religió catòlica ha estat un pilar vertebrador de la societat durant molts de segles no es sorprenent l'abundància d'hagiotopònims o topònims que tenen a veure amb els noms dels sants o d'altres aspectes relacionats amb les creences religioses.

Aquí ens centrarem en una parella de noms que simbolitzen les tribulacions que sovint patien els nostres avantpassats: el purgatori i l'infern.

La toponímia de Mallorca registra al manco set purgatoris: tenim possessions com Purgatori (a Llucmajor i Algaida) o s'Hospital del Purgatori (a Manacor). Tenim camins com el camí del Purgatori (Sant Llorenç). Altres indrets anomenats el Purgatori, els trobam a Son Macip (Escorca), a Moscari i a Ariant. Segons una llegenda pollencina al Purgatori d'Ariant es conserven petrificats el cap d'una princesa mora que habitava la vall i el cós del seu assassí.

I si el purgatori és el lloc dels sofriments temporals de les ànimes, l'infern és el lloc del sofriment etern. La forma més habitual d'aparició d'aquest nom a la toponímia és associada a depressions del terreny, ja siguin clots (clot d'Infern o clot de l'Infern) o comellars (comellar d'Infern o comellar de l'Infern). Aquesta associació pot ser deguda a la major temperatura que caracteritza a l'estiu als llocs enclotats, on no passa l'aire. També pot tenir relació amb la sensació d'aillament de la resta del món que s'experimenta en aquests indrets.

Trobam veritables inferns a sa Calobra, entre el torrent de Pareis i la carretera, al torrent de s'Esmorcador darrera el puig Roig o al puig Gros de Ternelles. Però els inferns de la toponímia apareixen també a contrades que presenten condicions molt més suaus: serra de na Burguesa, s'Estremera, Galilea (comellar des Inferns), Biniatzent, puig de Santa Magdalena, Moscari (devora el Purgatori), Pastoritx, Son Fuster (Selva), Hortí (Sant Joan), serra de Galdent, Son Coll (Algaida), puig de ses Donardes (Santanyí)... El nom pot aparèixer en singular, sense determinant: l'Infern (Biniforani, Santiani). Apareix també la forma plural: Inferns des Morells (Porreres), Inferns de ses Voltes - Inferns de Balafi (Sant Llorenç), es Inferns (Carrossa). I la forma diminutiva: es Infernets (s'Albufera de Muro).

A certs indrets s'estableix una contraposició que pareix apuntar a les diferents característiques dels llocs comparats: comellar de l'Infern/comellar de l'Infernó (es Filicomís -Lloseta), comellar de s'Infern/comellar de s'Infernet (Roqueta, Maria). Llampant és la contraposició entre es clot de l'Infern i es puig de la Glòria (Míner, Llucmajor) que a més tenen com a veí es clot del Dimoni.

L'infern també apareix al nom de dues possessions llorencines (Infern Vell / Infern Nou), a un torrent esporlerí (torrent d'Infern) , a una clova manacorina (clova de l'Infern) i a una sèrie de camins: camí de l'Infern (Petra, Algaida), camí des Infernets (Maria), camí dels Inferns (Sencelles). Hi ha un racó de l'Infern a la serra d'Alfàbia i un forat d'Infern al port des Canonge. Els més curiosos són es Tremolor de l'Infern a les muntanyes d'Artà i ses portes de l'Infern, topònim recollit per Mascaró i situat als penya-segats de la marina de Llucmajor, al sector de Llucamet.

El fet de què les tribulacions del poble fossin antigament superiors als moments de delit  es podria deduir de l'absència del cel dintre del conjunt de noms de lloc. El cas que més s'aproparia seria el del torrent de Pareis, que alguns autors interpreten com una transformació d'un originari torrent del Paraís.

 

Infern Vell

Possessió d'
Infern Vell (Sant Llorenç)
Clot d'Infern

Clot d'Infern (sa Calobra)
Clot d'Infern

 

Torrent de Pareis

El paraís -torrent de Pareis- des del clot d'Infern