Sabem que hi ha la font des Diumenges a Artà i dues finques que es coneixen com es Diumenges, a Mancor i a Selva. A Selva el camí que dona accés a la finca també rep el nom de camí des Diumenges.

Malgrat el que pugui parèixer aquests noms no fan referència al dia de la setmana dedicat tradicionalment al descans. Al manco en el cas de les finques ens trobam davant d'un derivat de la forma antiga que era domenge. Ho corroboren els estims de 1685 en els quals rebien el nom de los Domenges, que es trobaven respectivament "eixint de la vila per la font de Camarata" i "camí de Mancor, a l'esquerra".

Segons Enric Moreu-Rey (Els nostres noms de lloc, 1982) rebien aquest nom de Domenges aquelles terres que eren explotades directament pel senyor, és a dir llocs on domini útil i domini directe coincidien. Desconeixem si aquesta explicació pot aplicar-se als nostre exemples o si ens trobaríem davant referències als noms dels propietaris o explotadors dels terrenys (es Domenges > es Diumenges).

No hi ha molts domenges a la toponímia mallorquina encara que Can Domenge (Palma) es féu famós per donar nom a un sonat cas de corrupció política. És més abundant i popular la forma Domingo que també apareix en la seva forma plural com a nom de possessió (es Domingos, Manacor). Forma aquesta la de Domingo ben antiga a Mallorca com mostra la fundació a Palma del convent de Sant Domingo l'any 1231.

 

Camí des Diumenges (Selva)