Fins i tot a la més humil de les construccions populars poden trobar-se detalls interessants. Com en aquella caseta abandonada del foravila llorità, ja enrunada i sense coberta. Conservava el referit de calç de l'interior. I sobre el referit nombroses figures esgrafiades, amb un clar predomini dels cercles.
La figura més interessant era la que representava un molí de vent fariner, amb la seva torre, el seu capell i les seves antenes. El més curiós és que el molí s'assemblava més a un molí de la Manxa, amb quatre engraellats de fusta, que a un molí mallorquí els quals normalment en tenien sis.
Tenint en compte que el molí més proper a la caseta és el molí de Paixerí, datat al manco des del 1601, podríem especular sobre si l'esgrafiat de la paret és una representació del mateix i sobre si aquesta és més o manco fidel.
Especular sempre ha estat de franc.
NOTA: el molí de Paixerí es troba en un bon estat de conservació ja que va ser restaurat fa un grapat d'anys. El nom ens retrotreu a l'època de dominació islàmica de Mallorca ja que Paixerí és un topònim àrab que ja apareix al Llibre del Repartiment de 1232 (en els rafals Alpaizari o Alpaqzari, Alpumilet Alpaizari i Abenfarix Alpayzari). Guillem Rosselló Bordoy ha proposat com a ètim un antropònim referit a un ofici: el falconer (al-bizzar).
Molí de Paixerí (Llorito)
