Corria el juny de 1867.  Regnava Isabel II i Felip Puigdorfila presidia la diputació provincial. En aquelles dates la quotidianitat de les tasques que feien molts de pagesos als camps i muntanyes de Mallorca es va veure trencada per l'aparició d'un grup de fins a vint-i-set militars carregats amb uns estranys aparells que devien causar una bona sorpresa.

Format per enginyers, topògrafs i ajudants la missió de l'equip era la d'establir una xarxa de punts geodèsics que servís com a base per a l'elaboració de noves cartografies més precises. Segons la seva rellevància els punts generaven una xarxa de primer, segon o tercer ordre. Aquesta darrera era la més densa, amb 242 punts que formaven 411 triangles amb un costat mitjà de 5 quilòmetres de longitud. Al mateix temps s'efectuaren les observacions necessàries per a determinar amb exactitud la posición dels 70 principals nuclis de població de l'illa.

Així els dies 9 a 12 de juny de 1867 foren dedicats per  l'equip cartogràfic  a prendre les mesures necessàries per a situar la vila d'Esporles, que aleshores comptava amb 2.250 habitants. Es va fer estació sobre el terrat de la casa de Bartomeu Moranta, al cantó del carrer de Sant Pere, davant l'església.

La triangulació es va formar amb els vértex Claret i Cabaspre. El primer es corresponia amb el puig de Son Dameto, al coll d'en Claret en terrenys propietat de D. Juan O'Neylle . Devora la paret de la partió es construí una fita, sobre una base d'un metre d'altura. El segon era un vértex auxiliar consistent en una fita picada a la mateixa roca situat sobre la moleta de Son Cabaspre o moleta de Son Simonet. L'esporlerí Miquel Llinàs fou l'encarregat de guiar als militars per les muntanyes del terme.

Com a testimoni d'aquells treballs cartogràfics es conserva encara sobre la moleta de Son Cabaspre la fita picada a la pedra amb el forat central que servia per a sostenir el pal d'una banderola blanca i vermella, de mig metre quadrat, amb la qual es prenia l'alineació.

Però avui en dia no es podria repetir aquella triangulació geodèsica.  Un espès bosc de pins i alzines s'ha engolit el vértex Claret i l'església parroquial, construïda al 1904, s'interposa entre aquest vértex i la casa que fou de Bartomeu Moranta.

 


NOTA 1: Les tasques geodèsiques de 1867 foren dirigides per l'enginyer militar Carlos Ibañez, cap del districte comprès per Castelló, València, Alicant i Balears. Els seus treballs foren recollits al llibre Descripción geodésica de las Islas Baleares.


NOTA2: la fita que hi ha sobre la fita del Ram, devora les parets de partió, té el seu origen en aquestes tasques geodèsiques. Es correspon amb una fita auxiliar que fou necessari bastir per a visualitzar el vértex de la mola de Planícia.

 

Vértex geodèsic auxiliar de la moleta de Son Cabaspre

Vértex Claret (puig de Son Dameto)

Esporles i moleta de Son Cabaspre des del puig de Son Dameto

Mapa dels vértex geodèsics de 1867 (detall Esporles)