Fa dos cents anys a una part de Mallorca també estigueren confinats. L'epidèmia de pesta iniciada al maig de 1820 a Son Servera motivà el seu aïllament i el del poble d'Artà, posteriorment ampliats a Sant Llorenç i Capdepera.
A partir del 29 de maig fou establit un cordó sanitari de caràcter militar per tal d'evitar les comunicacions de la zona infectada amb la resta de l'illa. La dotació incial de 300 homes aviat es revelà insuficient i fou progressivament incrementada assignant-se al cordó totes les tropes disponibles a l'illa. Foren cridats a files tots els homes pertanyents als pobles no contagiats que haguessin fet el servei militar i s'arribà a demanar l'enviament d'un batalló de 400 a 500 membres provinents de Catalunya.
També foren adscrits al cordó centenars de civils entre ells els metges encarregats dels hospitals de campanya. La Junta Suprema de Sanidad ordenà que: "personas de la mayor confianza y que tienen facultades para vivir con sus rentas se presenten en la línea del cordón para rondar y celar sobre el más exacto servicio en punto tan interesante [el límit entre Artà i Sant Llorenç] ". Foren requisats els cavalls i per a sufragar les quantioses despeses econòmiques es requerí l'ajut de tots el municipis de l'illa.
Es distribuïren guardes per tota la costa i solcava la mar un bergantí guardacostes amb un dotació de quaranta homes, molts d'ells mariners andritxols, encarregats d'evitar l'entrada o sortida de qualsevol embarcació. El vaixell es comunicava amb les talaies de l'illa i tenia un nom ben adient per a la seva missió: Esperanza.
Foren establits distints controls als punts claus dels camins. N'hi hagué per exemple al coll d'Artà, entre aquest poble i Sant Llorenç, i a la zona de Can Vicenç i Can Duai, entre Son Servera i Sant Llorenç.
El comandament del cordó sanitari s'instal·là inicialment a Vilafranca però aviat fou traslladat a prop de la zona calenta. El lloc escollit fou la possessió de Son Peretó a partir del 13 de juny. Al costat de la possessió s'hi situà una fonda en la qual es venien menjars i licors.
El cordó fou periòdicament revisat i així sabem per exemple que el 29 de juliol fou inspeccionada la zona del coll des Urbans, al camí de Carrossa o camí de Sos Fulles, a prop del límit entre els termes d'Artà i Sant Llorenç. Alguns membres de la Junta varen fer un recorregut entre el lloc anomentat ses Arboceres i el puig d'Alpara i revisaren les deu barraques que s'havien construït per a l'aixopluc dels vigilants, a distins punts visibles entre sí i situats tots al nord de la font de sa Begura. Informaren del seu bon estat i assignaren les forces auxiliars que havien arribat per a reforçar la vigilància.
Mesos d'aïllament donaren el seu resultat i finalment fou evitada l'extensió del brot a la resta de l'illa i per tant un nombre molt superior de víctimes mortals.
NOTA 1: rebien el nom d’urbans unes milícies o regiments de voluntaris que recolzaven a les sempre escasses tropes regulars. A principis del segle XIX hi havia cinc quarters d’urbans a la part forana, concretament a Artà, Manacor, Algaida, Sóller i Calvià. Sabem que la Junta acordà que per al servei de rondes del cordó de sanitat, es destinassin tots els oficials urbans forans que es trobassin en edat i actitud de fer aquest servei. Potser aquestes milícies es trobin a l’origen del nom del coll artanenc, que també apareix a les cartografies com a coll Jussà.
NOTA 2: Dia 9 de juliol havia estat evacuat el poble de Son Servera i els seus habitants es dirigiren als campaments instal·lats a Son Corb, Son Jordi, Penya Roja i a l'entorn de la torre del Port Vell (ses Planes, na Llambies) on s'havia bastit un hospital. El cordó sanitari es mantengué fins a finals de novembre, moment en què els serverins pogueren retornar a les seves cases.
NOTA 3: l’epidèmia provocà 1.267 morts a Artà (d’una població de 3.626 habitants), 1.040 morts a Son Servera (d’una població de 1.684 hab), 112 morts a Capdepera (d’una població de 1.179 habitants i 15 morts a Sant Llorenç (d’una població de 1.075 hab).
Camí de Carrossa o camí de Sos Fulles, al fons el coll des Urbans o coll Jussà
A la possessió de Son Peretó fou instal·lat el centre de comandament del cordó sanitari