Són tres els caps o puntes de Mallorca que anomenen els llocs exteriors als quals arribarien els navegants seguint la direcció del promontori: el banc d'Eivissa, el cap de Menorca i el cap de Catalunya. Aquests noms tenen tota la lògica del món però més estranyament  també trobam alguns topònims interiors que fan referència a llocs situats fora de Mallorca.

Què hi pinten per exemple a la possessió de Pocafarina sementers que reben noms com la clova de Ciutadella o el port de Maó ? Hi hagué menorquins que hi treballaren i deixaren aquest testimoni ?

Més curiós encara és es Tibidabo manacorí, un turó de 145 m d'altura que es troba dintre de la possessió de es Fangar. Sobre el turó hi ha un caseta però desconeixem si el nom que rememora el nom de la muntanya barcelonina i la seva Basílica Menor del Sagrat Cor, té a veure amb un ús o simbologia religiosa anterior o es tracta simplement d'una metàfora.

I a l'altre costat de l'illa en plena serra de Tramuntana, a prop del coll de sa Basseta que separa la mola de Son Pacs de la moleta de Son Cabaspre, trobam un roquissar al qual els vells esporlerins denominaven el Tibidabo. En aquest cas es sí que tractaria d'un ús metafòric i d'un nom en vies d'extinció.



NOTA: anteriorment conegut com a puig de l'Àliga foren els monjos del convent de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron els que rebatiaren la muntanya barcelonina com a Tibidabo. Sembla que es basaren en una sentència dels evangelis en la qual el dimoni tempta Jesucrist oferint-li tots els regnes del món a canvi de l'adoració: "Haec omnia tibi dabo, si cadens adoraveris me".

 

ACTUALITZACIÓ (15/04/2020): es Tibidabo no s'ha de confondre com ens va passar a nosaltres amb el puig de s'Àguila, un altre turó de 197 m d'altura sobre el qual hi ha un petit oratori, amb les seves pertinents espadanya i creu, fruit de la reconversió d'una antiga caseta. Dintre de les innombrables transformacions efectuadas dintre de la finca pel matrimoni Einsemann potser aquesta sigui una de les més discretes.

 

ACTUALITZACIÓ (17/04/2020): l'anterior propietari de la finca es Fangar, Pedro Juan Bonnín Armstrong (1900-1990), nascut a Puerto Rico va residir a Barcelona durant la guerra civil i la posguerra. Fou ell el que va batiar el turonet encara que en desconeixem el motiu. Els pagesos de la zona deformaren el nom i el turó i la seva caseta que passaren a ser coneguts com es Dibodabo. Ho llegim a l'article d'Antoni Pasqual Les formes dins la toponímia metafòrica de Manacor inclòs al volum de les IX Jornades d'Estudis Locals de Manacor (2017).

 

ACTUALITZACIÓ (19/04/20): un topònim és viu mentre queda algú que el recorda i és capaç d'ubicar-lo a l'espai. Pep Salamanca (a) Cameta ens situa el Tibidabo esporlerí amb aquestes paraules: "Bé Francisco, això que me demanes del Tibidabo tu saps a qui on comença sa Mola de Son Pacs que hi ha un rocam, unes roques molt grosses, unes roques, un penyal, quan surts de Can Xinda te molles cap a dins es comellar i a davant hi ha sa mola de Son Pacs i hi ha aquell penyal gros, allò és el Tibidabo."

Podeu escoltar aquest testimoni, recollit per Fran Ramon, aquí.

 

 

Puig de s'Àguila (es Fangar, Manacor)