Al peu dels costers meridionals de la serra de na Burguesa hi ha un barri de Palma conegut per les seves coves i els seus restaurants. Comparteix nom amb una important ciutat italiana que durant segles ha estat un centre comercial neuràlgic del mediterrani occidental, al mateix nivell que Marsella o Barcelona. Però quin és el motiu d'aquesta coincidència ?

Sabem que a principis del segle XIX continuava el tràfic de mercaderies entre Gènova i Palma i que el gruix d'aquestes corresponia a les teles. El setmanari de la Real Sociedad Económica de Amigos del País, publicat entre 1779 i 1820, tenia una secció anomenada "Embarcaciones que han dado fondo en este Puerto de Palma".

En aquesta secció apareixen diferents vaixells venguts de Gènova com la pollacra Virgen de los Dolores de Miquel Valls amb carregament de cànyem i lli (1815), el llaüt San Antonio de Bartomeu Mesquida amb lli, cartes i altres gèneres (1816), el xabec la Concepción d'Honorat Berga amb blat, roba, seda i lli (1817) o el xabec San José de Bartomeu Mesquida amb arròs, lli i robes blaques de fil (1818).

Aquest era el comerç legal però també sabem que hi havia un important comerç il.legal.  Per exemple al 1822 el bergantí anomenat el Jasón va interceptar la pollacra San Antonio que venia de Gènova i Marsella amb 100 tones de blat, favons i arròs.

En aquesta època -principis de segle XIX- en què es produeix el comerç -legal i il.legal- amb Gènova és quan sorgeix la Gènova ciutadana, un dels primers barris desenvolupats a l'exterior de les murades -fora porta-.

El nou barri sorgí al voltant del camí que anava de Ciutat a Andratx passant per Bendinat en una zona on inicialment només hi havia algunes propietats com Son Batle, Can Vell, Son Llagosta, Son Bono o Can Morei.

El nucli ja estava consolidat al 1814 ja que amb motiu de la recuperació del regnat  per part de Fernando VII els veïns de Gènova organitzaren una missa al que aleshores era el seu temple de referència, l'oratori de la Bonanova. El rei retornà al maig i la missa tengué lloc el 26 de juny.

Comerç i contraban ens porten a una possible explicació del nom del nou nucli. S'ha dit que el nom de Gènova sorgí com a referència al lloc de Palma on abundaven els secrets on es guardaven els productes de contraban especialment teles -el gènero- procedents del port italià. Aquesta era la tesi de l'anomenat capellà de Son Berga que fou recollida per Antoni Mulet Gomila i publicada al 1921.

Tesi perfectament plausible pel que acabam d'exposar.



NOTA 1: a la seva obra El Terme de Palma (Volum I) José Villalonga i Roberto Fernández estableixen l'origen de la nova barriada situada en terres de la cavalleria de Son Vic a causa de les divisions hereditàries sofertes per Son Touet i Son Llagosta i per l'establiment de Son Bono i d'una part de Son Berga.

NOTA 2: l'Associació de Veïns pareix tenir clara l'etimologia del seu barri ja que la seva revista, començada a publicar-se a l'estiu de 1989, es diu precisament "Gènero de Gènova" .

NOTA 3: El Diario de Mallorca de 24 de juny de 1814 recollia la següent informació: "El Domingo 26 del corriente los vecinos de Génova darán gracias al Todopoderoso, y á su Madre Santísima invocada baxo el título de Ntra. Sra. de la Buena nueva por el feliz regreso y exâltacion al trono español de nuestro amado soberano Fernando VII (que Dios guarde) con una Misa solemne, que se cantará en el Oratorio de dicha invocacion, y oracion Eucarística, que dirá el R. P. Juan Guasp Carmelita ex-catedrático de filosofia. La funcion, que empezará á las 10 de la mañana, se continuará á las 5 1/2 de la tarde con un devoto Rosario, y concluirá con un solemne Te-Deum."

 

Gènova des del castell de Bellver

Can Morei és una de les cases més antigues del barri