A Mallorca les noves carreteres no s'han aturat mai davant res. Si s'havia de passar per una zona d'albufera s'hi passava i si una possessió feia nosa s'esbucava, cap problema.
La construcció de la via de cintura de Palma (Ma-20) es va perllongar durant molts d'anys desde la seva previsió al PGOU de 1973 fins a la seva finalització al 1990. En aquesta data es va finalitzar el darrer tram entre la carretera de Valldemossa i l'autopista de Palmanova.
La connexió va requerir l'obertura dels túnels de Gènova al costat sud dels quals es localitzaven les cases de Can Vell, documentades des del segle XVII. De l'extensa informació continguda llibre El Terme de Palma Volum I de José Villalonga i Roberto Fernández destacarem que al 1687 tenia quatre quarterades procedents de la possessió de Son Vic i que el propietari Bartomeu Coll l'establí al conrador Gabriel Alemany (a) Vell. Poc després la seva extensió augmentà en dues quarterades més i limitava amb les terres de Miquel Frau, les terres de Llorenç Planes denominades el Pou des Porcs, el rafal de Son Pere Onofre -d'Antoni Planes- i el rafal de Son Bono -del convent de Sant Francesc de Paula.
A les fotografies antigues podem veure les cases de Can Vell ocupant l'espai marjat que s'estenia pel comellar d'en Tafarrell, al costat del camí de Can Vell el qual enllaçava el camí dels Reis amb el camí de la Bonanova.
Als anys vuitanta les cases de dos aiguavessos i tres plantes d'altura ja mostraven signes d'abandó. Destacable per la seva perfecció era la marjada que sostenia les cases amb una vella sínia al seu peu.
Res que fés dubtar ningú sobre el fet de què les cases de Can Vell feien nosa i que s'havien d'esbucar malgrat que haguessin pogut esser salvades per un mínim desviament de l'autopista.
NOTA: A finals dels XVII i principis del XVIII (1705) el rafal era conegut com a Bellver per les vistes que s'estenien cap a les cases de Cala Major i la mar.
Can Vell (1989)
