Els cans apareixen sovint com a determinants dels nostres topònims acompanyant basses (bassa des Cans), boscos (bosquet des Ca), cocons (cocó des Ca, cocó des Cans), coves (cova des Cans), eres (era des Cans), fonts (font des Ca) i horts (hort des Ca). En realitat molts d'aquests noms fan referència en realitat a camps. És el que succeeix a la cala artanenca coneguda popularment com a Ca los Cans però que apareix com a Cala del Camp al mapa de Joan Binimelis (1597-1601) o com a Cala Camps al mapa del cardenal Despuig (1785).

A la sèrie anterior segurament hi hauríem d'afegir la parella formada pel puig de Ca de Míner i el puig de Ca de Son Monjo, situats a Pollença i Campanet respectivament.

Un cas particular són els noms relacionats amb els penya-segats que senyalarien llocs des dels quals els pagesos hi llançaven els animals, vius o morts, dels quals es volien desfer. És una pràctica confirmada al manco pel salt des Ca del barranc de Biniaraix segons el relat fet per Cosme (a) Marrutxo, antic amo de Lofra, i recollit per Miquel Martorell Ramis. També hi ha el bot des Cans del puig de Sant Onofre (Sant Joan) o el salt des Cans de Tossals Verds (Escorca) lloc del qual dubtam que ningú fes l'esforç de pujar-hi amb un animal per desfer-se d'ell. Un salt des Ca històric era el localitzat a la zona de l'Auditòrium al passeig Marítim de Palma.

Per la seva banda hi ha les cusses que segurament es refereixen a malnoms com en el pla de sa Cussa (Puigpunyent) o en el figueral de ses Cusses (Algaida). I els quissons que apareixen de manera metafòrica en un escull situat a 170 m al nord-est de la punta de Son Serralta de la qual pareixen guaitar un grapat de caps de cadells. Per aquest motiu li diuen la roca des Quissons.

D'aquesta sèrie els nom més estranys són es Ca Tos i la serra des Ca Tos a Sant Joan. Es tonen els cans ?. I també la tanca Perra de Sineu, potser una referència a la dificultat de treballar-la.

Puig de Ca de Míner (Pollença)

Roca des Quissons (Estellencs)