Amb la presa d'Argel per part dels francesos (1830) s'acabà el fenòmen de la pirateria i es començà a considerar segur alçar vora mar construccions que no tenguessin per objecte la vigilància o la defensa. Es construiren així les primeres edificacions destinades a l'oci i uns dels primers usuaris d'aquestes cases foren els capellans, gent que reunia al manco dues condicions necessàries: disposaven de temps i apreciaven els beneficis de les estades vora mar durant l'estiu.
Algunes d'aquestes construccions han quedat registrades per la toponímia encara que només han arribat les restes d'una d'elles:
-Casetes des Capellans (Muro): es diu que tenen el seu origen en una caseta propietat dels senyors de Son Santmartí situada a es Braç que era aprofitada pels capellans del municipi durant l'època estival.
-Caseta des Canonge (Artà): potser fou la primera casa que es va construir a la Colònia de Sant Pere. Situada a la punta de s'Esquerda el seu constructor, Joan Dameto Despuig, va aprofitar que els terrenys pertanyien a la seva família, ja que era fill del VIII marquès de Bellpuig, propietari entre moltes altres de la possessió de Morell. En temps de l'Arxiduc Lluís Salvador ja estava abandonada: "arriba fins a les ruïnes d'una altra edificació, sa caseta des Canonge; i davant aquesta, una garita de vigia i un petit forn de pa amb teulada blanca".
-Caseta des Rector (Banyalbufar): situada entre sa Galera i es Cavall també descrita per l'Arxiduc "així anomenada per haver estat propietat d'un capellà d'Esporles afeccionat a la pesca. Mort aquest fa alguns anys, la caseta ha quedat abandonada".
Hi ha altres noms que relacionen la mar amb els religiosos encara que no es refereixen a construccions: caleta des Capellans i caleta des Frares (Alcúdia), banyera o arenalet des Ermitans (Artà), port des Canonge (Banyalbufar), la cova i el morro des Capellans (Escorca), pedra des Frare i costa des Frare (Andratx), mata des Vicari que feria referència a una pesquera (Artà), pesquera des Frares (Capdepera), pedra des Vicari (Estellencs), arenal des Capellans (Felanitx), caló i pas des Frares (Llucmajor), pesquera des Capellà i pesquera des Capellans o també ses Tenasses (Manacor), pesquera des Vicari (Sant Llorenç), illot des Frares (ses Salines).
Per la seva banda les referències a religioses són ben escasses i només tenen caràcter metafòric servint per designar penyals prims: sa Monja (Andratx) i el penyalar de sa Monja (Calvià). Metafòrics són també els tres barret des Capellà que trobam a Llucmajor i Santanyí.
NOTA 1: Joan Dameto Despuig (1774-1845) fou cavaller de l'Ordre de Malta, sagristà i canonge de la Seu de Palma i ocupà diversos càrrecs a la Cort de Madrid fins que fou defenestrat l'any 1834 per simpatitzar amb la causa carlina.
NOTA 2: el canonge que deixà la seva imprompta al port des Canonge fou Miquel López propietari de la possessió de Son Coll a finals del segle XV segons l'historiador Guillem Morro. Miquel López fou canonge de la Seu de Mallorca entre 1451 i 1504 com es recull en aquest estudi. El nom ja apareix a la descripció de la costa que fa Joan Binimelis en la seva Història de Mallorca (1595): "segueix la punta de Buñola, junt a la qual hi à un desembercador que's diu lo Port del Canonge, ahont los moros desembercaren los añys passats y corregueren algunas heretats de aquella comarca".
NOTA 3: dels noms esmentats avui només dos apareixen cartografia al mapa Despuig (1785). Un és el port des Canonge i l'altre és el barret des Capellà, que designa un escull situat a la punta de s'Estelella (s'Estanyol) i que recorda la forma del bonet o capell de quatre corns que portaven antigament els capellans.
Portal de l'enrunada caseta des Rector (Banyalbufar)
Arenalet des Ermitans (Artà)
Barret des Capellà (Llucmajor)