Si haguéssim de dir un puig de referència per a cada municipi de la Serra diríem que el que correspon a Andratx és el puig de Garrafa. Pujar al cim és un clàssic del senderisme i és l'escenari al manco de dues llegendes. Una fa referència a s'Ermita i conta que una dona enverinà per error al seu propi fill quan en realitat volia desfer-se d'un dels ermitans de Garrafa. Com no podia ser d'altra manera es penedí dels seus pecats quan va veure que tot havia succeït per intervenció divina. La segona llegenda diu que el puig de Garrafa és ple d'aigua i que en arribar el dia del judici final el puig rebenterà i anegarà el poble d'Andratx.

Segons els historiadors el nom de Garrafa s'aplicava a les terres situades entre la vila, Son Mas, Son Fortuny i el terme de Calvià i al segle XVI aquestes terres eren propietat de la família Moner, llinatge que ha perviscut en la possessió de Son Moner.

Sobre l'origen del nom hi ha diverses teories que convergeixen en el seu caràcter aràbic. Podria tractar-se d'un antropònim ja que a Manacor hi havia una alqueria de cinc jovades anomenada Habu Garraf ("del fill d'en Garraf") segons ressenya la Remembrança de Nunyó Sanç de 1242.

Per la seva banda Joan Coromines en el seu Diccionari Etimològic recull la hipòtesi de Reinhart Dozy segons la qual Garraf i Garrafa tendrien el seu origen a l'àrab dialectal nordafricà, es basarien en l'arrel "grf" amb el significat de "treure aigua" i serien sinònims de sínia.

No sabem si aquesta hipòtesi és certa però sí que les sínies abunden en els terrenys situats entre la vila i el puig i que més modernament algunes sínies han estat emprades per a la denominació de les finques on es localitzen. Són els casos al manco de sa Sínia Vella (Manacor) i de sa Sínia Bona (Palma).

Després de tot podria ser que la llegenda que afirma que el puig està ple d'aigua tengués alguna relació amb l'etimologia del nom de Garrafa.



NOTA 1: si Garraf tengués relació amb les sínies caldria esperar que el nom aparagués a més llocs donada l'abundància d'aquests enginys. I és un nom únic amb només dos possibles derivats: Son Garrafí, una segregació ja esmentada als Estims de 1685, i na Garrafina, un indret situat a prop del coll Andritxol.

NOTA 2: l'Arxiduc Lluís Salvador, sempre tan meticulós, dona un nom alternatiu al nostre puig. L'anomena puig de la Costa de na Mora. La costa o coster de na Mora es localitza entre el coll Andritxol i el coll de sa Cova, per on discorre l'antic camí que comunicava Calvià, es Capdellà i Andratx.

 

Puig de Garrafa