Un penya-segat situat entre cala en Bubú i la cala des Llebeig de sa Dragonera és conegut com en Catapà. El nom podria tenir el seu origen en el malnom d'un pescador segons Cosme Aguiló, que elaborà un mapa de l'illa l'any 1982. A Mallorca trobam fins a onze topònims que tenen la mateixa estructura, amb l'article personal masculí a l'inici. Són en Cabellut (Sóller), en Caubó o en Foguerada (Felanitx), en Comtès (Felanitx), en Floquer (Sóller), en Llobera Petit (Escorca), en Mariano (Andratx), en Panxeta (Sóller), en Raconer (Llucmajor) i en Vermell (Andratx, Valldemossa).

El nom compta amb una curiosa etimologia popular que fou recollida per l'Arxiduc Lluís Salvador en les seves Rondayes de Mallorca. L'anomenada llegenda del pastor des pou de ses Basses conta que hi havia un pastor que els moros el perseguien i mai el podien agafar. Un pic s'amagà dins una cova i:

-D'aquí si que no se'n sortirà, digueren. Esperarem que surti, i si no surt se morirà de fam. No serà com la vegada del pou.

Ell quan els sentí, treu el cap per un forat de la cova, i grans rialles.

-Ja pots riure, ja, li digueren els moros; aquesta vegada no t'escapes.

Però ell tenia un pa, i que fa ? els ho mostra pel mateix forat de la cova i els diu:

-Escata pa.

Llavors el xapà de pressa, els n'hi mostrà mig i els digué:

-Escata mig.

En llevà un altre tros i els diu:

-Escata tros.

-En tallà de pressa una llesca, els hi mostra i els diu:

-Escata llesca.

Els moros quan veren això digueren:

-Ell té pa per quinze dies ! Anem, anem: no hi ha res que fer amb aquest pastor !

Mai, mai, li pogueren fer res i a n'aquesta cova de llavors ençà li digueren la cova d'escata pa, i encara ara li diuen.


El mateix Cosme Aguiló va recollir d'un dels seus informants de sa Dragonera una variant resumida de la mateixa llegenda: "una vegada que els moros havien arribat a l’illa i que al lloc dit en Catapà hi havia un pastor que fou sotmès a setge i aquest, amb gran sorpresa dels moros, adesiara les mostrava un pa amb el qual sobrevivia. D’ací el nom d’en Catapà".

 

NOTA 1: el topònim de sa Dragonera apareix transcrit com en Ca Tapà al Mapa General de Mallorca de Mascaró Pasarius. Desconeixem a quina cova es refereix la llegenda recollida per l'Arxiduc. Ses Basses és un finca andritxola de 165 Ha situada al cap Fabioler i recentment comprada pels multimilionaris germans Reuben.

NOTA 2: Un catapà era el nom amb què es designava l'alt funcionari de l'imperi bizantí que governava els territoris de Calàbria i Longobardia. El nom passà a designar alguns inspectors dels mercats i del comerç.

 

en Catapà