Arthur Gustav Byne fou un arquitecte nord-americà especialitzat en arquitectura hispànica que va residir al país entre 1916 i 1935. Entre d'altres activitats es dedicà a localitzar monuments a la venda i oferir-los a milionaris del seu país àvids de donar una pàtina històrica a les seves construccions. La seva intervenció més coneguda a Mallorca fou la compra a l'antiquari Costa del pati de la Posada de s'Estorell del carrer Morei de Palma. Les peces foren enviades l'any 1929 al magnat William Randolph Hearst però mai foren montades i el seu rastre acabà perdent-se.

Sense arribar a aquests extrems sempre fou una pràctica habitual el desmantellament de monuments i el reaprofitament dels seus elements més valuosos. Recordem la famosa finestra representant l'emperador Carles V, originalment situada a Can Juny del carrer Savellà de Palma. La finestra també fou venuda pel mateix antiquari Costa a un altre milionari, en aquest cas local, i gràcies a aquest fet podem contemplar-la encara al palau March.

En ocasions la reubicació de peces no obeïa a compra-vendes sinó a donacions. És el cas del portal, de l'arc estriat i de l'ull de bou que trobam a l'església de la Colònia de Sant Pere i que provenen de l'oratori de Son Sureda (Artà). Coneixem molts de detalls d'aquest trasllat gràcies a Josep Ramis d'Ayreflor que va escriure diferents articles al diari La Almudaina, posteriorment recopilats a un llibret de títol molt llarg: Recuerdos históricos referentes al oratorio público de Son Sureda de Artá y a la antigua alquería Binimira.

Així sabem que l'oratori fou construït per iniciativa del presbíter Jaume Sureda Massanet i sa mare i que fou inagurat com a oratori públic el 10 d'octubre de 1718. De planta rectangular un arc estriat subdividia l'estança en dues crugies amb sengles voltes de creueria. Destacaven altres peces com el portal, l'ull de bou i la pica. El mestre d'obres fou el binissalemer Bartomeu Moyà. A la segona mitat del XIX l'oratori es va tancar al culte públic i al 1869 la possessió fou herededa per Epifanio Fábregues y Santander. S'inicià així la seva degradació.

Pegam un bot en el temps i l'espai i ens situam a la postguerra i a la Colònia de Sant Pere. El nucli creat al 1881 disposà ja d'una capella a l'any següent i al 1927 l'església assolí la categoria de vicaria in capìte. Al 1939 fou nomenat com a vicari l'artanenc Gabriel Massanet Cabrer qui impulsaria la construcció d'una nova església i obtindria per al nou edifici les peces més rellevants del ja degradat oratori de Son Sureda. Les obres foren dirigides per l'arquitecte Gabriel Alomar.

La bendició del nou temple a càrrec del bisbe Joan Hervàs tengué lloc el 15 d'abril de 1951, amb presència de les principals autoritats i celebració de diversos actes festius i religiosos. Llegim a la premsa de l'època que:

"Las calles se hallaban engalanadas con artístico gusto, destacándose los arcos erigidos, el primero dando la bienvenida a las autoridades provinciales, el segundo estaba levantado por el Puesto de la Guardia Civil, el tercero por las Hermanas de la Caridad de la Colonia, el cuarto por los albañiles que han construido el nuevo templo y el quinto por los artilleros de la batería allí destacada."

A cinc quilómetres de distància de la Colònia, darrera les muntanyes d'Artà,  l'oratori de Son Sureda quedava despullat i en silenci, i així continua encara avui en dia. Només l'espadanya ens informa de l'antiga funció de la construcció enrunada.


NOTA: l'oratori de Son Sureda és anomenat també oratori de Binimira perquè aquest és el nom de l'alqueria originària, ja esmentada en el Repartiment de Mallorca (1232): "Alqueria Beniagmira, 8 jovades, és d'en Llop d'Eslava i pren-la l'Infant". La possessió fou de la família Sureda desde 1463 al 1869. Al 1561 es produí la subdivisió de les terres entre dos germans, essent comprada la part oriental pel capità Jaume Canals l'any 1651. Per aquest motiu avui la coneixem amb el nom de Can Canals.

 

Oratori de Son Sureda (Artà)

Església de la Colònia de Sant Pere amb l'arc i el portal de l'oratori