Llegim al llibre La pedra en sec. Materials, eines i tècniques tradicionals a les illes mediterrànies que els aixoplucs (anomenats també refrescadors, covaranys, covatxes) són habitacles de dimensions molt reduïdes que s'empraven com a refugi temporal en cas de mal temps, com a amagatall dels estris agrícoles i dels queviures o com a sestadors. Afegeix que generalment estaven integrats en un marge i d'altres aprofitaven una paret rocallosa com a part de la seva estructura.
La paraula covarany, no registrada als principals diccionaris, ha donat nom a distints topònims a vegades de manera deformada (coarany, coaranya) i sembla que és usada també en sentit metafòric per referir-se als buits que es formen als penyals (també dits armaris) i a galeries artificials picades a la roca.
El municipi on trobam més covaranys toponímics és Bunyola. Dos d'ells apareixen al coster meridional de la serra d'Alfàbia (el camí des Coaranys i sa Coaranya) mentre que al barranc de sa Gubia trobam ses Coaranyes.
Trobam altres covaranys a Campos (es Coarany, la barraca des Coarany), Petra (font des Covarany a Son Roqueta), Puigpnyent (es Covarany i l'avenc des Coarany a Conques) i Calvià (es Covarany a la coma de n'Aliga de Benàtiga Nou).
Barraca des Covarany (Campos)
sa Coaranya (Bunyola)