Del pas per Mallorca de l'enginyer holandès Paul Bouvy de Schorrenber (1807-1867) ha quedat record sobretot de dues obres.

La primera és l'anomenat túnel d'en Bouvy o aqüeducte de la font de la Vila, una modificació de la síquia de la font d'abastiment a Palma feta entre els anys 1821 i 1854 per tal d'augmentar el seu cabal i de millorar la salubritat de l'entorn de l'ullal. Amb aquest objectiu es construí una galeria subterrània coberta de volta de 2.310 m de longitud, 1 m d'amplària i 1,6 m d'altura que està situada a una cota de 1,30 m inferior a l'original i que desemboca a la rotonda de la carretera de Valldemossa situada al costat de Son Ripollet. El seu traçat rectilini és més curt que l'original i la presa d'aigua es situa a una cota de 1,30 m inferior a l'original.

La segona i més famosa obra és la dessecació del prat de Sant Jordi, una reivindicació històrica que pretenia la transformació de la gran extensió de terrenys anegats de la zona en camps de cultiu. Al 1845 Bouvy arribà a un acord amb els principals propietaris i al 1846 creà la Compañía de desecación del prat de San Jordi. Foren oberts i comunicats amb la mar distints canals essent els més coneguts es Siquió i el torrent de sa Síquia.  Al 1848 l'enginyer posà en marxa el primer molí de vent aiguader per tal d'accelerar les tasques que acabaren amb la recuperació per al cultiu d'una extensió de 634 quarterades. A la seva obra Ensayo de una descripción geológica de la isla de Mallorca Bouvy es refereix a "Los pantanos del Prat de San Jordi que hemos logrado desaguar en 1849".

Però queden les restes d'una tercera i menys coneguda obra relacionada amb Bouvy i és l'anomenada fàbrica de sa Costera (Escorca). No ens referim a la coneguda central hidroelèctrica promoguda per El Gas de Sóller sinó a una fundició de ferro o forja catalana que anteriorment havia aprofitat l'aigua de la cabalosa font des Verger. A les Noticias y relaciones históricas de Mallorca. Siglo XIX de Joan Llabrés Bernal llegim que juntament amb un advocat francès de nom Auguste Cazes constituí una societat per a la seva posada en marxa. Afegeix que l'inciativa fou ruïnosa i que Bouvy va perder la quantitat de 8.000 escuts que havia heretat. Ruïnosa estava la fàbrica quan l'Arxiduc la visità i descriví: "una síquia condueix les aigües fins a la fàbrica en ruïnes, avui aplanada en part i convertida en camp de conreu".

 

NOTA 1: Auguste Cazes tenia la concessió d'una explotació minera a Binibona (Caimari) que ens ha deixat un topònim a la zona, propera a la cova de ses Dues Boques: la carena des Ferro. No ens estranya que la fàbrica de sa Costera quebràs si el ferro necessari havia de ser transportat desde Binibona. Altres informacions situen la mina a Llucalcari.

NOTA 2: a les Noticias també apareix que l'any 1842 va promoure una altra fundició al Portitxol, davant el molí des Carnatge. En aquesta ocasió el soci fou el francès Paulino Vernier que també participà en la dessecació del prat de Sant Jordi.

 

Túnel d'en Bouvy (síquia de la font de la Vila, Palma)

Torrent de sa Síquia (Palma)

Fàbrica de sa Costera (Escorca)

Fàbrica de sa Costera. Arxiduc Lluís Salvador (Die Balearen)