El garriguer era una figura clau dintre de l'univers de les possessions. Controlava l'accés a les finques i supervisava moltes de les tasques que s'hi duien a terme com per exemple la recol·lecció de diversos productes (espàrecs, esclata-sangs, garballó, càrritx...), l'extracció de llenya, les pastures o la caça. També era necessari la seva participació per a possiblitar el desembarcament o el transport del contraban com recullen els llibres que tracten aquesta temàtica i que coincideixen en destacar el nom d'un garriguer: en Xesc de ses Arenes (Campos).
Els nombrosos topònims relacionats amb la seva figura són prova de la seva importància. Destaquen en primer lloc els noms que designen les edificacions que habitava o les que emprava com a lloc de vigilància. Es tracta de noms com Cas Garriguer o també barraqueta, casa o caseta des Garriguer.
També trobam el seu nom com a determinant de noms de coves, horts, miradors, pedreres, pesqueres, pous, prats, rotes, sementers o tanques. A Son Monjo de ses Rotes (Llucmajor) tenim la garriga de Cas Garriguer i són precisament les garrigues els espais on trobam més construccions dedicades a facilitar la seva tasca ja que la planura del terreny obligava a aixecar construcciones elevades per vigilar el terreny. N'és un exemple sa Torreta (Son Canàves).
Al mateix Son Monjo trobam una de les casetes més singulars tant per la seva tipologia única com per la inscripció sobre el portal que ens informa tant de la seva data de construcció i com de la seva finalitat: "2 de abril de 1902 / Depósito de Guardabosques".
L'Arxiduc ens parla de la tasca del garriguer en el control de la caça i de com anava identificat: "Aquest [el garriguer] du a l'efecte o bé una placa de llautó en el capell amb la inscripció "guardabosque", o bé una banda de pell amb l'inscripció "Guarda Bosque jurado de N." amb la denominació corresponent a la propietat en qüestió. Aquesta banda l'aconsegueix el propietari previ pagament de 60 lliures a l'Administració i confereix al seu portador el privilegi de que el seu testimoni davant els jutges, en cas de litigi, es consideri cert i vinculant. Aquest distintiu, que és propietat de la finca, pot ser otorgat a una altra persona en cas d'acomiadament o mort del seu primer portador. En aquest cas, el propietari s'obliga a donar coneixement del fet a les autoritats."
Complement essencial del garriguer era el seu ca i així apareix recollit als contractes fets per l'amo de Santa Cirga (Manacor) als anys 1880-1884 en els quals s'obligava al manteniment tant del garriguer com del seu ca. Nero era el nom del ca de El garriguer d'Infern una narració de Salvador Galmés en la que es relata l'enfrontament entre un garriguer i uns caçadors furtius. Enfrontament que es resol amb un tràgic desenllaç.
Caseta de garriguer (Son Monjo de ses Rotes)
Placa identificativa del garriguer dels Olors (Artà)