El nom dels banys dels Moros designa una peça d'hort situada a Son Cabrer, que significativament pagava l'alou al reial patrimoni a diferència de la resta de la finca que pagava l'alou al monestir de la Real (1). L'historiador Diego Zaforteza Musoles en el seu llibre La Ciudad de Mallorca es refereix a ells com "Los banys dels Moros, a l'actual finca de Son Cabrer, a la Real, coneguda antigament per la Real Vella."
Tradicionalment s'han identificat aquests banys amb els banys de la Real que apareixen al Llibre del Repartiment (1232). També reben el nom de banys d'Amate o Arriate apuntant-se una possible evolució: Ar-riyad (jardins) > Arriate > Real.
Corrobora aquesta identificació Reis Fontanals que en el seu article de 1983 (2) menciona la troballa a Son Cabrer d'una pica trencada en quatre o cinc trossos. A l'article es proposen altres identificacions per als banys que apareixen al Llibre del Repartiment.
Així dels famosos banys àrabs del carrer de Can Serra diu que: "per trobar-se tan propers a la ciutat romana cabria la hipòtesi que fossin els Balnearia, únic nom dels banys àrabs del Repartiment que no és un qualificatiu o un topònim, i que es va conservar llatinitzat potser per un possible origen romà". També són mencionats com a banys de la Baniera.
Per als banys Salssum (salat) cita una notícia recollida per Diego Zaforteza que els identificaria amb els banys d'en Renovard documentats al segle XIV en el carrer de la Pau prop de la parròquia de Santa Creu.
En el Llibre del Repartiment apareixen tres referències més a banys: el de la Costa, el d'Alfaden i un que és esmentat per a caracteritzar un barri, el barri del bany Daxacara. Sabem també els banys de la Real, d'Albamera i de la Costa correspongueren al Rei en Jaume mentre que els anomenats Salssum i de l'Alfaden correspongueren als magnats. Per la seva banda el barri del bany Daxacara va correspondre a l'ordre del Temple.
La relació dels banys de la Madina Mayurqa es pot completar amb dues referències més: els anomenats banys d'en Granada situats a la plaça del Banc de s'Oli que empraven l’aigua de la font de la Vila i que estan documentats des del segle XIV. I els banys del palau de l'Almudaina, descoberts en una de les múltiples remodelacions efectuades a l'edifici.
Però potser alguna futura excavació arqueològica en treurà algun altre a la llum. Son Cabrer espera.
NOTA 1: agraïm la comunicació personal de José Villalonga Morell gran coneixedor de la història del terme de Palma.
NOTA 2: FONTANALS JAUMÀ, Reis (1983): Els banys de la Ciutat de Mallorca (s. XIII-XIV). BSAL 39 p. 511-516.
NOTA 3: la gruta de la font de Barcelona (Bunyola) ha estat popularment identificada al llarg del temps com uns banys àrabs.
Banys àrabs del carrer de Can Serra antigament dits banys de Santa Clara
Banys àrabs del palau de l'Almudaina
Son Cabrer (Palma)