A la barriada del Camp d'en Serralta de Palma hi ha el carrer Emili Darder en memòria del batle republicà que fou afusellat l'any 1937. Quan a la zona només hi havia els camps de les possessions de Son Serralta i de Son Pisà per aquí discorria l'anomenat camí de les Mans, el qual connectava el camí reial de Puigpunyent (carrer Indústria) amb el camí de sa Vileta.
A la pàgina de facebook Camp d'en Serralta-Son Serralta trobam l'etimologia popular d'aquest nom segons la qual:
"...procedia de la terrible persecució a què es va sotmetre als rebels agermenats, dels quals després de la seva definitiva derrota alguns van deambular per aquest camí, arribat al punt que es plantaren controls amb la terrible ordre que tot individu que circulés armat i sense justificar raó de presència per aquell lloc, «se li fos tallada la mà contrària on portés penjada la seva arma i clavada en estaca com advertiment de rebels fugitius o bandolers».
No és l'única història que relaciona el Camí de les Mans amb les Germanies, una altra història oral convertida en llegenda explicava que proper al camí es va plantar un dels pals de fusta anomenats“ses columnes d'en Joanot Colom” (líder de les Germanies al costat de Joan Crespí), lloc on després de ser executat i esquarterat allà van deixar clavades les mans com escarni."
És cert que l'amputació de les mans era una pena imposada per la comissió d'algunes delictes i era habitual que els órgans mutilats fossin exposat en llocs visibles, per accentuar l'escarni i l'exemplaritat. Segons Antoni Planas ( Las penas en el derecho històrico de Mallorca, BSAL núm. 55) la pràctica perdurà fins al segle XVI i es relacionava amb delictes com la tenència d'armes il·lícites, els falsos testimonis en plets civils i les amenaces o danys als pleitejadors contraris i llurs advocats o testimonis.
Però sense cap document que ho acrediti no podem assegurar que l'etimologia sigui certa. L'únic que podem dir que és que la referència més antiga que coneixem del nom sí que es relaciona amb la Germania. Josep Maria Quadrado en la seva obra Informacions judicials sobre'ls Adictes á la Germanía en la Ciutat é Illa de Mallorca é penas de cos é d'haver á ells imposadas aprés la reducció de 1523 recollí la següent declaració de l'agermanat Joan Oliver, apotecari, que morí empresonat:
"..e un dia dix en presencia den Sanxo á sos secassos estant ab plaher: « digau ¿no us recordau com anarem al carrer de las Mans y á tal part abans de alsarse lo poble, y lo que jo us diguí, y com se es seguit? tot, tot vingué de Deu»"
NOTA: hi ha un topònim ciutadà similar del qual sí disposam de la documentació que permet acreditar-lo com a lloc d'exposició de membres dels executats, és la torre dels Caps del palau de s'Almudaina. Llegim al Cronicón Mayoricense que dos dels condemnats pel crim de l'oïdor de la Reial Audiència Jaume Joan de Berga i de Sales foren Antoni Gibert (a) Treufoc i Jeroni Pau de la Cavalleria. El primer fou executat el 14 d'agost de 1619:
"...delante de la casa del difunto [Joan de Berga] se le cortó el puño y oreja derechas, y fué indultado de las restantes mutilaciones para que llegara vivo a la plaza de Santa Eulalia, descuartizósele y se puso su cabeza en la Torre dels Caps de la cuesta de la Seo, frente á San Francisco de Paula."
El segon fou executat el 15 de novembre del mateix any, també a la plaça de Santa Eulàlia però en aquest cas pel sistema del garrot i llavors:
"después de muerto fué puesta su cabeza en la Torre dels Caps de la Cuesta de la Seo".
Camí de les Mans. Mapa de Josef de Font. Palma 21 d'abril de 1800 (detall)
Calle de las Manos. Plano de Palma de Mallorca 1912 (detall)
Carrer Emili Darder (Palma)
Torre dels Caps (Palau de s'Almudaina)